Situació
Exterior del que resta de l’absis, que acabava amb un ràfec motllurat suportat per un fris de permòdols llisos.
ECSA-J.Bolòs
Les restes de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Maials són situades al costat de la rectoria de Maials, a la part baixa de l’antiga vila closa.
Mapa: 32-16 (416). Situació: 31TBF914824.
Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior. (JAA-XEC)
Història
La referència més antiga de l’església parroquial de Maials es troba a la dècima papal de l’any 1279, on s’esmenta el “capellano de Mayals”. L’any 1314 el bisbe de Tortosa Francesc de Paolac visità la parròquia, on feu una inquisició sobre la conducta i la moral dels clergues i els fidels. Maials va pertànyer al bisbat de Tortosa fins l’any 1957, moment en què passà a la diòcesi de Lleida.
L’actual església parroquial que substituí el primitiu edifici romànic es construí al segle XVIII. (XEC)
Església
Només es conserven escasses restes de la primitiva església, reduïdes al mur nord i a part del semicilindre absidal, que foren incorporats als murs del pati de la rectoria i de les cases veïnes. Únicament és visible des del carrer un fragment de l’absis semicircular.
Aspecte interior del mur nord, modificat per la construcció de capelles d’època gòtica que van perforar aquest mur.
ECSA-J.I. Rodríguez
Pels vestigis conservats podem saber que es tractava d’un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau era coberta amb volta de canó de perfil possiblement apuntat que, com la volta absidal, arrencava d’una imposta motllurada i era reforçada per arcs torals.
L’església fou modificada, almenys al mur nord, amb la construcció de capelles, de factura gòtica, que perforen el mur.
No es veuen indicis de la porta, que devia obrir-se als murs de ponent o sud. Només es conserva una finestra absidal, de doble esqueixada i desplaçada cap al nord, fet que pot indicar, o bé que l’absis tenia tres finestres distribuïdes simètricament o que tenia una disposició asimètrica i irregular de les finestres, com a Sant Salvador de Torrebesses.
La façana absidal presenta un ràfec motllurat en cavet, suportat per un fris de permòdols llisos que destaca en el parament de carreus escodats, entre els quals s’observen algunes marques de picapedrer, fet que posa en evidència una datació tardana, entre la fi del segle XIII i el començament del segle XIV, per a la seva construcció, en l’estil d’altres esglésies de les regions del sud de Lleida. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 166; García, 1993, pàgs. 171-172; Rodríguez-González, 1994, vol. I, pàgs. 147-162.