Situació
Vista del conjunt del tossal on hi ha les escasses restes d’aquesta fortificació, compostes per una o dues rengleres a flor de terra.
ECSA-J. Bolòs
Les restes constructives d’aquesta fortificació s’emplacen al cim d’un tossal que s’alça a la partió d’aigües entre les conques del Segre i del Cinca, al límit dels termes de Seròs i de Massalcoreig.
Mapa: 31-16 (415). Situació: 31TBF805922.
Des de gairebé davant del convent de Vinganya, de la carretera que va de Seròs a la Granja d’Escarp, surt una pista en direcció nord que travessa el canal d’Aragó i Catalunya i s’apropa al tossal, que és —dels tres que hi ha— el que té al cim un vèrtex geodèsic.
Castell
El cim del tossal té una forma arrodonida. El planell superior és més petit que el que trobem als dos tossals que hi ha prop seu o bé que el d’alguns altres tossals edificats. Per desgràcia, modernament s’hi han fet extraccions de terra, fet que ha suposat la destrucció de les restes que hi havia a tota la banda oriental.
A la banda occidental del turó podem veure nombroses restes del mur que sembla que tancava el cim del turó. A un nivell uns 4 m més baix que el del planell superior, hi ha fragments de murs, amb una longitud de pocs metres i amb una alçada que correspon a només dues o tres filades. La planta de la muralla, d’acord amb les poques restes conservades, podem suposar que era quadrangular, o més aviat poligonal, i s’adaptava a la forma del tossal. Les pedres no són gaire grans i poc treballades; són, però, col·locades en filades horitzontals. De vegades hi ha algunes pedres petites posades verticalment.
Tot i que les restes són molt reduïdes, podem suposar que hi havia un mur a tot el voltant del cim del turó i que, potser, al seu interior hi havia uns habitatges, com hem trobat en molts altres tossals d’aquestes contrades. A més a més, al vessant occidental del turó hi ha nombroses restes de ceràmiques vidrades i pintades amb una possible cronologia de l’època andalusina.
Bibliografia
- Pita, 1958, XXII, pàg. 50; Rodríguez, 1980, pàg. 165.