Situació
ECSA-J.R. González
Aquesta necròpoli és situada dalt de la Serra Noguera, a llevant de Corregó, a la banda oriental del camí que comunica la Portella amb Corbins, tot dominant la Noguera Ribagorçana.
Mapa: 23-14 (359). Situació: 31TCG061214.
Necròpoli
Es tracta d’una necròpoli localitzada l’any 1978 per Josep-Ignasi Rodríguez, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que va comprovar l’avís donat per l’encarregat de la finca Corregó, ja que havien estat trobades dues tombes en les obres d’arranjament del camí que passa per sobre de la serra. Posteriorment foren excavades per Enric Gómez, sense que hi trobés res més que els esquelets en molt mal estat de conservació. En total es coneixen vuit tombes, perfectament orientades est-oest; són de forma rectangular, envoltades per tres lloses als costats llargs i una a la capçalera i als peus; sembla que també eren cobertes per lloses, els fragments de les quals jeuen pel voltant. La més ben conservada feia 2 m de llargada per 40 cm d’amplada.
Actualment només es conserva una tomba a la cantonada nord del tossal, ja que la resta han estat destruïdes per extreure graves; fa 1, 60 cm de llarg i té una amplada de 60 cm, amb una fondària de 15 cm. L’orientació és força desviada, concretament NE-SW. Pels voltants hi ha restes de la llosa o lloses de la coberta, que fou feta amb pedra de gres de la zona.
La datació d’aquest tipus d’enterraments té una dificultat semblant a la de les tombes rupestres, ja que es troben fora de context i sense aixovar que pugui ajudar a datar-los. De fet, aquesta mena de tombes s’han de situar dins un marc cronològic molt ampli, que comprèn una bona part de l’edat mitjana. En aquest cas, les tombes del Pla de Corregó es poden datar segurament de l’alta edat mitjana.
Molt a prop d’aquest conjunt de sepultures que acabem de descriure, en un aflorament rocós situat a uns 500 m al NW de la masia de Corregó, fou localitzat al bell mig d’una roca un dipòsit rectangular de poca fondària, i a l’extrem nord-oest dues tombes paral·leles. Aquestes són perfectament orientades est-oest, amb la zona més ampla a l’oest, si bé bàsicament són de forma rectangular amb els angles ben marcats. La més meridional és la més gran; fa 2, 30 m de llarg, té 70 cm d’amplada a la capçalera i 65 cm als peus, i una fondària de 40 cm. Al seu costat nord hi ha una segona sepultura, també excavada a la roca, amb les mateixes característiques, però una mica més petita; fa 1, 90 m de llargada, 60 cm d’amplada al cap i 50 cm als peus, amb una fondària d’uns 20 cm. Al costat nord hi ha dues menes de dipòsits rectangulars que han perdut la part septentrional. Hi manca qualsevol resta de material ceràmic, però per tipologia sembla que es tracta d’una petita necròpoli cristiana, construïda, com la del Pla de Corregó, a l’alta edat mitjana, i segurament relacionada amb l’assentament medieval de Corregó.
Bibliografia
- González, 1982; 1985, pàgs. 501-516; Gallart, 1991, 3, pàgs. 69-113; Batista-Ferrer, 1993, 48-50, pàgs. 100-107.