Necròpoli de la Tossa de Baix (Rosselló de Segrià)

Situació

Vista parcial d’aquesta necròpoli de sepultures excavades a la roca, formada per un conjunt de deu tombes.

ECSA-J.R. González

Aquesta necròpoli és situada en un aflorament rocós, situat al peu meridional de la Tossa de Baix, a llevant del cap de municipi.

Mapa: 32-14 (359). Situació: 31TCG014193.

Per a arribar-hi cal agafar un camí vers l’est que de Rosselló de Segrià mena a Benavent, tot passant pel costat de la Paperera Alier; un cop fets uns 2 km, cal abandonar aquest camí i agafar-ne un altre en direcció nord, el qual amb un recorregut d’uns 200 m mena a la Tossa de Baix, on hi ha la necròpoli.

Necròpoli

Es tracta d’un conjunt de deu tombes excavades a la roca. L’aflorament rocós on foren construïdes fa uns 23 m de llargada per 10 d’amplada. És molt possible que de fet hi hagi més sepultures, però la gran quantitat de matolls que cobreix la superfície de la roca no permet de veure-ho.

Dues d’aquestes sepultures són de forma trapezoidal, tot i que la majoria són rectangulars, si bé també n’hi ha alguna del tipus banyera. De tot el conjunt, dues tombes són d’infants, ja que fan de llargada 1, 10 m i 1, 50 cm, respectivament. Hi ha tres sepultures, situades a la banda meridional, de les quals solament es conserva la part de la capçalera, ja que la resta s’ha perdut per la fracturació erosiva de la roca; totes elles tenen l’orientació acostumada d’est-oest i les dimensions són principalment de 2 m de llargada, per 50 cm d’amplada a la capçalera i 40 cm a la zona dels peus.

A la part inferior oest de la roca hi ha dues piques de 100 cm × 45 cm, les quals tenen la peculiaritat d’haver perdut per erosió el seu costat oest. Les tombes pertanyen a una comunitat cristiana que va viure segurament a l’alta edat mitjana. Tot i que no és pas segur, potser les sepultures de forma trapezoidal poden ser considerades les més antigues.

Bibliografia

  • González, 1982; 1985, pàgs. 501-516; Rodríguez-González, 1986, vol. I, pàgs. 191-209; Gallart, 1991, 3, pàgs. 69-113; Bolòs, 1993a, pàgs. 45-81; García, 1995.