Situació
Aspecte parcial de la necròpoli, composta bàsicament per tombes de lloses.
P. Cots
Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal allargat a la vora dreta del canal de Seròs, a l’alçada del seu quilòmetre 13, més exactament entre les fites 13, 3 i 13, 4.
Mapa: 32-15 (388). Situació: 31TBG962032.
Es pot accedir al jaciment des del poble de Sudanell, que és a 1 km, per la carretera de Sudanell a Torres de Segre.
Necròpoli
Aquesta necròpoli fou excavada amb caràcter d’urgència entre la primera setmana de gener i el 21 de febrer de 1989. La intervenció fou motivada pel descobriment fet per un grup de Sudanell (afeccionat a l’arqueologia) a les acaballes del mes d’octubre de l’any anterior de dues tombes, que havien estat tallades en extreure’s grava en aquest lloc com a material de construcció. El sector més afectat en començar l’excavació era el de les proximitats de la gravera, amb les tombes tallades per l’extracció i sis sepultures posades al descobert pels treballs furtius. S’excavà un total de 450 m2 de superfície. Es va poder comprovar que la necròpoli tenia cinc rengleres de sepultures.
Planta de la necròpoli.
P. Cots
En aquest indret, on el sòl és constituït per grava i no per roca, hom no tenia més remei que excavar una fossa i recobrir-la interiorment amb lloses. A l’àrea excavada aparegueren 40 sepultures, les quals es poden agrupar en dos tipus diferents: les tombes de lloses (39) i els sarcòfags (1). En aquestes sepultures s’han trobat 51 cadàvers, a causa de la seva reutilització. Les lloses de les tombes són grosses, desbastades però no ben treballades i polides, ben ajustades, i tenen un gruix que oscil·la entre 5 i 10 cm. Són col·locades verticalment als laterals, de manera que configuren una caixa rectangular. Aquestes tombes apareixen en tots els casos, menys en un, amb la coberta feta per una o unes quantes lloses planes posades al damunt. No se seguí un criteri rígid a l’hora de construir les tombes, ja que trobem caixes fetes amb diverses lloses laterals, o bé fetes amb una sola llosa (en són una minoria). Als extrems de les tombes sempre hi ha tan sols una llosa. Les lloses són de tres tipus de pedra: pedra calar, molla i sorrenca; els dos primers tipus de pedres provenen d’una veta que aflora al marge esquerre del riu Segre, tot just davant de la població d’Alcarràs, a una distància aproximada d’1 km, i la tercera ve de les serres situades al sud del jaciment, zona rica en franges d’aquesta pedra.
Quant a les mides de les tombes, sembla que no hi ha un criteri preestablert. A l’hora de construir la caixa, l’únic factor diferenciador és la llargada, ja que l’amplada i la profunditat solen ser semblants. Segons les nostres observacions personals, les caixes són fetes a mida del cadàver, o sigui, que s’adapten majoritàriament al difunt. Hi ha, però, un cas fora del corrent, una tomba infantil extraordinàriament llarga. Les dimensions d’aquesta tomba s’expliquen pel fet que va ser construïda amb la finalitat d’allotjar-hi dos cossos d’infant alhora. Per això aquesta tomba és la més llarga de tota la necròpoli (en realitat és una tomba doble, amb una sepultura orientada est-oest i l’altra oest-est, és a dir, afrontades).
Els enterraments són orientats d’est a oest, o sigui, amb els peus a orient i el cap vers ponent. És curiós constatar la diferència de graus que s’observa en l’orientació dels inhumats, que sempre oscil·la entre uns 247°-294° N. La variació és de 47° i creiem que correspon a la modificació que hi ha en la posta del Sol segons les diverses estacions de l’any. La màxima divergència d’orientació suposem que correspon exactament als solsticis d’estiu i d’hivern. Hi ha, però, un enterrament disposat en direcció totalment contrària, és a dir, oest-est, amb el crani dirigit a llevant i els peus vers ponent. No sabem si hi hagué cap raó especial per a enterrar el cadàver de manera inversa.
De les 40 tombes, el 35, 9 % són destinades a infants i el 64, 1 % a adolescents i adults. Hom pot intentar una aproximació a la taxa de mortalitat infantil, que és d’un 41% sobre el total de població. Dit d’una altra manera, de cada deu persones se’n morien quatre en estat pueril, cosa que suposa una mortalitat força elevada en els primers anys de vida.
Pel que fa a la reutilització de les tombes, es pot dir que en alguns casos en la mateixa caixa s’enterraren dos cadàvers, arraconant els ossos del primer difunt als peus de la sepultura. També ens trobem amb el cas de l’extracció del primer cadàver de l’interior de la tomba, que era col·locat part sobre la llosa cobertera i part a l’espai que queda entre les lloses verticals que constitueixen el fèretre i el retall efectuat a les graves. Aquest cadàver era col·locat sempre a la zona est del sepulcre. La reutilització de les tombes podria indicar-nos la seva utilització per part de diferents membres d’una mateixa família.
Respecte a la disposició dels esquelets, solen aparèixer estirats longitudinalment a la tomba cara enlaire (de sobines), amb els braços estirats. Els cranis miren endavant o bé estan de costat vers la dreta o l’esquerra. Les cames estan gairebé sempre completament estirades. La posició dels avantbraços, braços i mans canvia. Hi ha alguns cadàvers amb les extremitats superiors estirades i d’altres amb totes dues extremitats sobre la pelvis, o bé amb l’esquerra damunt la pelvis i la dreta estesa o al revés, si bé predomina la primera d’aquestes posicions esmentades.
Una menció especial mereix la superposició que es dóna en la tomba 21 de dos esquelets, el d’un infant i el d’un adult. El crani del nen reposa directament sobre el braç dret de l’individu adult. El cos del petit està estirat de bocaterrosa entre el fèmur dret de la persona gran i la caixa. Té els bracets estirats al llarg del cos.
La datació de la necròpoli del Muladar, com totes les de la mateixa mena, allunyades dels llocs de poblament de la baixa edat mitjana i també de les esglésies, és difícil. Cal tenir present que aquest tipus d’enterraments es va practicar al llarg de gairebé tots els segles medievals. En aquest cas, segurament cal pensar en un moment situat a l’alta edat mitjana.