Situació
Dos detalls dels brancals esquerre i dret —segons l’espectador— de l’antiga porta d’entrada al temple, amb capitells decorats amb motius vegetals.
ECSA-E. Pablo
Aquesta església és la parròquia de Sunyer, poble situat al sector meridional de Segrià, sobre un tossal que domina una extensa plana de secà. L’església és al centre de la població.
Mapa: 32-15 (388). Situació: 31TBF992998.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior. (XEC)
Història
Hi ha molt poques notícies sobre el lloc i l’església del lloc. Sunyer apareix esmentat com a castell a l’inici del segle XIII, quan l’any 1218 Ramon de Cervera, un dels castlans de Lleida, va vendre’n la senyoria a Arnau de Sanaüja. L’església parroquial de Santa Maria és documentada per primera vegada molt més tard, a la visita pastoral del 1361. (XEC)
Església
Es tracta d’un edifici profundament transformat per l’addició de capelles i dependències i pels treballs, parcials, de restauració, que han culminat en la construcció a la façana de ponent d’un nou absis que evoca les formes altmedievals, mentre que a la façana de llevant s’obre la portada, d’un fi estil barroc, en el lloc que presumiblement devia ocupar l’absis original.
En aquest sector de llevant és on es concentren la major part dels elements que es conserven de l’església medieval, visibles al mur sud, de carreus escodats i altres de tan sols desbastats, i coronat per un ràfec suportat per un fris de permòdols esculpits. Al mur nord es conserva, encaixonada entre dues capelles, mutilada i paredada, la porta original del temple, d’arc de mig punt, ressaltada per dues arquivoltes que arrenquen de columnes que han perdut el fust i els capitells de les quals formen un fris ornamental continu, amb pseudocapitells a les arestes.
El conjunt de la portada formava un bloc arquitectònic adossat a la façana i coronat amb un ràfec suportat per un fris de permòdols esculpits, del mateix tipus que els que hi ha als sectors de llevant de les façanes nord i sud.
La presència de carreus desbastats, entremig dels treballats a escoda, i algunes marques de picapedrer al mur sud ajuden a aclarir la datació d’aquest edifici, que pot situar-se com una obra construïda entre la segona meitat del segle XIII i el principi del segle XIV; es tracta d’una obra fidel als plantejaments arquitectònics i plàstics de l’arquitectura romànica i que defuig les innovacions gòtiques, que es manifesten tímidament en les noves formes de treballar la pedra, amb l’ús del tallant i el marcatge dels carreus. (JAA)
Portada
Porta primitiva del temple, avui molt transformat, mutilada i paredada al mur nord de l’església.
ECSA-J.A. Adell
La portada del mur de tramuntana d’aquesta església, avui cegada, encara té visibles els capitells esculpits amb motius vegetals. Per la disposició del que resta, sembla que la composició de la portada era simètrica a ambdues bandes de la porta, pel que fa als motius que hi devia haver esculpits. Excepte al capitell més exterior, on la figura que hi apareix és un ocell, els motius decoratius dels altres capitells són eminentment vegetals, amb tiges que es cargolen entre elles i de les quals neixen palmetes i brots sense obrir. Aquesta ornamentació vegetal es troba de manera molt similar a l’església de Sant Vicenç de Roda, amb la diferència que les tiges tenen decoració de perles; també es troba a la Mare de Déu de Baldós (abans Sant Martí de Montanyana); a l’arquivolta i línia d’impostes de la finestra de la banda de ponent del transsepte del monestir de Sixena; i també, a la cornisa de la porta de Sant Berenguer de la Seu Vella de Lleida, de la qual hi ha restes en el seu lloc original, escampades per terra in situ, i al Museu Diocesà de Lleida amb el número d’inventari 590 (Pulchra, 1993, pàgs. 78-79), d’estil tolosà, molt semblant al dels capitells de l’ala est del claustre. Aquestes similituds permeten datar els capitells de l’església de Sunyer ja ben entrat el segle XIII. (JGP)
Bibliografia
- Lladonosa, 1961-79, vol. III, pàg. 151.