Situació
Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la porta oberta al mur de ponent.
ECSA-J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Salvador és a la part alta del poble de Torrebesses, que és situat al sector sud-est del Segrià, sobre un tossal d’altura considerable que domina la Vall Major.
Mapa: 32-16 (416). Situació: 31TBF990890.
L’accés a la localitat de Torrebesses des de Lleida es pot fer per la carretera N-230 en direcció a Tortosa. A uns 2 km passat Sarroca de Lleida, hi ha un desviament a mà esquerra que porta al poble. (XEC)
Història
Sembla que caldria cercar l’origen de Torrebesses en alguna explotació musulmana que controlava aquest tram de la Vall Major. Un cop conquerit el territori, la colonització fou assignada als Cervera. El primer esment de l’església de Sant Salvador de Torrebesses es troba en la relació d’esglésies i beneficis del bisbat de Lleida que contribuïren a la dècima papal de l’any 1279, on apareix el capellà de Torres Beces. (XEC)
Església
Porta de l’església, ornada per una arquivolta motllurada suportada per columnes i capitells de decoració vegetal estilitzada.
ECSA-J.A. Adell
La parròquia de Torrebesses és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, i reforçada per dos arcs torals, l’un dels quals forma l’embocadura de l’absis semicircular, de la mateixa amplària que la nau, que la capça en el seu extrem de llevant.
Els arcs torals arrenquen d’impostes d’estructura molt similar als de la propera església de Sant Miquel de Granyena, amb la qual l’església de Torrebesses manté una estreta relació formal.
La porta s’obre a la façana de ponent, a un nivell força elevat amb relació al carrer actual. Com la de Granyena, és d’arc de mig punt emfasitzat per una arquivolta motllurada, suportada per columnes, amb capitells de decoració vegetal estilitzada, que es repeteix al brancal, formant un fris continu.
A la façana de ponent, per sobre de la porta, s’obre un finestral d’arc de mig punt i a l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, que no és situada, com és usual, al centre de l’absis, sinó que és desplaçada cap al costat sud.
Al mur sud, al costat de l’obertura absidal, s’obre una capella rectangular, que sembla de factura contemporània a l’església, per l’excel·lent unió dels seus paraments externs amb els de l’església. Interiorment presenta un bon lligam dels paraments, tot i la seva posició forçada amb relació a l’arc d’obertura de l’absis, que fa que la imposta bisellada de la qual arrenca la seva volta de canó de perfil apuntat tingui una disposició totalment asimètrica.
Al cantó nord i disposada simètricament amb relació a la capella sud, s’obre una altra capella, coberta amb volta de creueria, de clara factura gòtica, que respon a una reforma de l’edifici original i del qual no sabem si disposava, en aquest costat nord, d’una capella pariona de la capella sud que hauria estat substituïda per l’actual capella, a la qual s’adossà una segona capella, de factura molt similar, al seu costat oest.
Entre els segles XIV i XV, a part de les dues capelles esmentades, es devien construir altres edificacions adossades o relacionades amb l’església, com es manifesta al seu costat sud, on s’han identificat traces d’arcs apuntats i altres estructures muràries situades al sector de la finestra absidal.
Llevat de la portada, les façanes són gairebé mancades d’ornamentació. La senzillesa volumètrica es manifesta especialment a l’absis, on el mur semicilíndric amaga la coberta i accentua la puresa geomètrica de l’edifici, que només és trencada per un campanar d’espadanya de dos ulls situat a la façana de ponent. La manca d’ornamentació es trenca a les façanes de la capella sud, que presenten uns ràfecs decorats per tres permòdols amb temes geomètrics i escuts.
L’aparell és molt uniforme en tots els paraments, format per carreus escodats, disposats molt ordenadament, entre els quals apareixen algunes marques de picapedrer en el sector de la portada.
La presència de les marques de picapedrer aclareix el marc cronològic en què podem situar aquesta obra, que acusa les formes i les amples proporcions de les obres característiques del segle XIII, en un moment ja tardà del segle, molt a prop probablement del segle XIV, seguint l’estil que s’imposa a les regions del sud de Lleida i que té el seu exponent més ben documentat en l’església de Sant Joan de Vinaixa. La decoració de la portada també s’ha de considerar d’aquesta època, i es pot qualificar ja de gòtica. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 110.