Situació
Vista de la tomba superior d’aquesta necròpoli, amb els encaixos per a posar-hi la llosa que la cobria.
ECSA-J.I. Rodríguez
Els enterraments excavats a la roca que constitueixen aquesta necròpoli se situen damunt de l’embassament del Secà d’Utxesa, davant de la partida de terres del Salouet. És al final de la terrassa de les terres de secà i damunt d’un vessant que s’acaba amb les terres planes, ara colgades sota les aigües de l’embassament.
Mapa: 32-15 (388). Situació: 31TBF949978.
Des de Torres de Segre, cal agafar la carretera que va cap a Carrassumada. Passat el cementiri del poble, seguirem la carretera de la dreta i, poc més d’1 km més enllà, agafarem, també a mà dreta, la pista que va cap a l’antic abocador i cap a la partida de Salouet. Des del lloc on hi havia l’abocador, abans de baixar cap a l’embassament, seguirem a peu uns centenars de metres cap a ponent, pel límit de la terrassa superior, pel costat on hi ha els camps.
Necròpoli
La tomba superior fou cavada en una penya que actualment s’ha trencat i tombat una mica. Aquesta sepultura té una planta bàsicament rectangular, amb els angles lleugerament arrodonits. És orientada est-oest. La seva longitud és de 185 cm, cosa que fa pensar que devia ésser d’adult, i la seva amplada oscil·la entre 35 i 50 cm. Té una fondària de més de 50 cm. A tot el voltant hi ha un encaix d’uns 10 cm per a la tapa de lloses.
En una roca situada uns 8 m més avall, molt més petita, hi ha una altra tomba de planta rectangular, orientada d’est a oest i amb una longitud d’1, 80 m. La seva amplada és d’uns 50 cm.
Cal relacionar aquestes tombes amb una població que vivia en aquesta contrada i devia treballar els camps que hi havia al fons de la vall, actualment negats per l’embassament del Secà. Podem suposar que són els enterraments d’un establiment humà d’època andalusina o, potser, els d’una població que hi vivia en un moment anterior. Cal pensar que al vilatge d’Utxesa sembla que hi ha un fragment d’una tomba similar a aquestes, feta potser en un moment anterior a aquell en què s’hi va establir la comunitat andalusina. Podem trobar necròpolis semblants en molts indrets d’aquesta comarca (Escalç, Santa Maria, Tossa de Dalt), de la comarca de les Garrigues (el Saladar, vall de l’Oliver), de l’Urgell (Fogonussa, Maldanell), etc.
Bibliografia
- Rodríguez, 1980, pàg. 75; Panadés, Escolà, Bertran, 1983, pàgs. 48-49 i làm. VI.