Situació
ECSA-J.I. Rodríguez
En un aflorament rocós situat uns 100 m al nord del poble de Torre-serona, conegut com el Calvari, hi ha, excavat a la roca, un interessant conjunt de sitges. A l’extrem ponentí d’aquesta roca molt grossa hi ha una creu, la qual dona el nom a l’indret.
Mapa: 32-14 (359). Situació: 31TCG029166.
Torre-serona és a uns 6 km de Lleida per la carretera LP-9221. Per a anar al lloc on són les sitges cal travessar el carrer principal del poble i seguir la carretera fins a l’aflorament rocós, situat a mà esquerra de la mateixa carretera.
Sitges
La roca on hi ha excavades les sitges fa uns 100 m de llargada. Tota la meitat oriental de l’aflorament té una alçada de 4 m, i mostra fins a set dipòsits rectangulars excavats, alguns amb un canalet de connexió, així com un de molt gran a la banda de tramuntana, al qual manca el límit septentrional, i també altres estructures imprecises. A tot el llarg de la banda meridional de la roca hi ha una esquerda. Cap al centre hi ha dues sitges de forma acampanada i uns 2 m de fondària, que tenen la boca plana i amb senyals de l’encaix de la tapa; a la vora, i més cap a ponent, hi ha dues sitges més, l’una parcialment tallada en sentit vertical i l’altra diametralment, ja que a partir d’aquí l’aflorament rocós on s’assenten ha estat aprofitat com a pedrera i s’ha rebaixat una mica més d’1 m. En tota la resta de la roca ja no s’aprecien més estructures, però en cas de ser-hi, es van perdre amb l’extracció de material.
La destrucció de les sitges és una data ante quem per a la seva construcció. La pedra probablement es va destinar a obres modernes, del començament de segle segurament, com per exemple l’era que hi havia a poca distància, vers el nord-oest. Aquestes sitges es poden relacionar clarament amb l’emmagatzematge del gra i amb la producció del vi, el qual fins a la plaga de la fil·loxera al segle passat era força abundant a la zona. Hi ha altres exemples d’estructures rupestres vitícoles, com ara a Flix o a Montmagastre (vegeu el volum XVII d’aquesta obra, pàgs. 254-255 i 190-191, respectivament). Per tant, sembla que, sense descartar un origen medieval per al conjunt de sitges del Calvari, el qual sempre seria postislàmic, la seva major part ha estat en ús fins al segle passat.
Bibliografia
- Pita, 1959, XXIII, pàgs. 163-192; Segarra, 1974.