Situació
Aspecte d’aquesta església des del costat sud-est, amb la coberta sobrealçada i una capella d’època tardana afegida al mur meridional.
ECSA-J.A. Adell
Aquesta església és la parròquia del poble de Vilanova de Segrià, situat en un dels petits tossals que s’aixequen enmig del sector irrigat del Segrià antic. L’església és a la part de llevant de la població.
Mapa: 32-14 (359). Situació: 31TCG021206.
Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior. (XEC)
Història
El primer esment de Riudovelles, primitiu nom de l’indret, és de l’any 1168, en què es consigna una “turrem cum suo albacar (...) in villa Ilerde in loco que vocatur Riudovellis”, probablement l’origen més remot de l’actual nucli, que era propietat de Garcia Liniz segurament com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida. L’any 1180 ja s’esmenta la vila de Riudovelles.
La casa templera de Gardeny fou la promotora de la repoblació d’aquest sector, i el 1231 fundà al terme de Riudovelles una vila nova (l’actual població), amb la finalitat de reagrupar la població dispersa en diferents “torres” dels voltants.
Degué ésser durant aquest període que es construí l’església de la població, de la qual no es té notícia fins l’any 1279, en què consta que el “capellano ecclesie de Rivo Ovium Segriani” contribuí a la dècima papal.
Malgrat que el patró actual de l’església sigui sant Sebastià, la visita pastoral de l’any 1361 assenyala que el primitiu titular fou Santa Maria. (XEC)
Església
L’església de Vilanova de Segrià és un edifici profundament alterat per la seva redecoració interior, el sobrealçament de la seva coberta i la refacció de tot el seu costat oest i la meitat del costat nord, motivada molt probablement per una ensulsiada de l’obra primitiva, de la qual s’aprofitaren carreus en la reconstrucció.
Amb tot, es conserva la seva estructura d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un profund arc presbiteral. La volta de l’absis i l’arc presbiteral arrenquen d’una imposta bossellada, que sembla que també era a l’arrencada de la volta de la nau, on ha estat repicada.
A cada cantó de la nau, just a l’obertura de l’arc presbiteral, s’obren sengles capelles rectangulars, cobertes amb volta de canó de perfil apuntat, que formen una mena de transsepte, molt baix amb relació a l’alçada actual de les cobertes.
La porta, sense caràcter especial, s’obre a la façana de ponent i a la façana nord es conserva, paredada, una altra porta, estreta, d’arc de mig punt de grosses dovelles, que respon a l’obra original. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, emfasitzada exteriorment per una arquivolta recta. A la façana sud s’obren dues finestres més, de doble esqueixada, l’una de les quals és situada al brancal de l’arc presbiteral.
L’aparell és format per carreus escodats i tallats, entre els quals s’observen algunes marques de picapedrer. Les façanes, on es manifesta el volum de l’arc presbiteral, són totalment llises, llevat del ràfec absidal i de les capelles, que és suportat per un fris de permòdols, en general molt erosionats i alguns d’ells esculpits.
Resulta sorprenent la presència de la porta nord, poc usual en una església parroquial, i el fet que, ja ben aviat, l’església degué tenir problemes d’estabilitat, com es manifesta en el contrafort afegit al seu mur sud, construït poc després de l’obra, que podem situar dins el grup d’esglésies lleidatanes edificades a la fi del segle XIII o al principi del segle XIV. (JAA)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 256, pàgs. 814-815; Lladonosa, 1972-74, vol. I, pàgs. 206-217; Bolòs, 1993a, pàgs. 45-81.