Situació
Ruïnes de la torre quadrangular que hi ha a l'extrem est del turó, amb la porta d’accés feta amb un arc de mig punt adovellat, mig colgada per la vegetació.
ECSA-J.I. Rodríguez
Les ruïnes d’aquest castell són al cim del tossal que domina la vila de l’Albi, situada a 526 m d’altitud, al sector meridional del terme, prop de la riera dels Gorgs o de l’Albi.
Mapa: 33-16 (417). Situació: 31TCF277878.
Per a arribar-hi des de Lleida s’ha d’agafar la carretera N-240 en direcció a Tarragona, i un cop s’arriba a Vinaixa, cal desviar-se per la carretera LP-7032 que mena en pocs quilòmetres al poble de l’Albi. (JRG)
Història
No es tenen referències de l’Albi fins després de la conquesta de Lleida el 1149. El primer esment del castell de l’Albi data de l’any 1166, quan Guillem de Cervera, després d’haver rebut aquest castell sota la potestat d’Alfons I de Catalunya-Aragó, en feu donació, en qualitat de castlà, a Guillem de Timor. Dos anys més tard, el 1168, el mateix Guillem de Timor subinfeudava el castell de l’Albi a Ferrer de Llindars i a la seva esposa Ermessenda de la Guàrdia.
L’any 1179, Alfons I establí un conveni amb Guillem de Cervera, en virtut del qual el rei li ratificà la donació del castrum de Albio amb totes les seves pertinences, i a més li atorgà els castells de Gebut i Castelldans. El terme de la fortalesa de l’Albi, així com el lloc de Cervià, fou repoblat per Guillem de Timor, el qual consta en una sentència arbitral de l’any 1192 per la causa que sostenia amb el monestir de Poblet a propòsit de la possessió de l’honor de Cérvoles. En aquest litigi dictà sentència Ramon de Timor, germà de Guillem, el qual assignà el lloc de Cérvoles al monestir de Poblet. Entre els signants d’aquest document consta Ermesen de Zagardia, castellana de Zalbi i la seva filla Elicsèn.
En una carta de poblament concedida per Guillem de Timor i Pere Morell, segon marit d’Ermessenda de la Guàrdia, al nucli de Cervià de les Garrigues l’any 1202, es dona notícia d’una carta de poblament que anteriorment el rei havia concedit als homes del castell de l’Albi. Cervià i l’Albi eren llocs que compartien la mateixa jurisdicció.
Des d’aleshores la senyoria passà per diverses mans. L’any 1336 consta que era de Sibil·la de Montcada, muller d’Eimeric de Centelles. Segons el fogatjament dels anys 1365-70, el loch del Albi era de Ramon Pere, ciutadà de Lleida, i tenia 119 focs. La família Pere hauria rebut la senyoria per donació feta l’any 1359 per part de Ramon de Centelles a Elionor, filla de Berenguer Pere de l’Albi i muller d’Acard de Mur. El 1396, la baronia estava en mans de Lluís de Mur (mort vers el 1409) i posteriorment del seu fill Acard de Mur. A mitjan segle XV la baronia passà a mans dels Cardona-Anglesola, per passar als Erill (segles XV-XVI), als Cartellà (segle XVII), als Ardena-Sabastida i als Rocabruna (segle XVIII) i als Montoliu (segle XIX). (XEC-MLIR)
Castell
Pel que hom pot veure actualment, el castell configurava una construcció de planta trapezoidal, la qual s’articulava al voltant d’un pati central, avui totalment colgat de runa. Les ales occidentals i meridionals tenen part dels murs perimetrals exteriors, però tot sembla correspondre al moment d’adequació de la fortalesa com a residència a partir del segle XVI; fins i tot la porta principal, situada al sud, sembla lligar amb totes aquelles estructures modernes.
Al nord del pati es conserven les estructures més antigues, de les quals avui es pot apreciar un cambra semisubterrània, coberta amb una volta de canó i reforçada amb torals de mig punt; sembla que era un celler. Hom ha considerat aquesta sala com del segle XII, si bé la part de dalt és gòtica; tota l’obra té diferents moments constructius, però creiem que cap no correspondria a un moment tan antic, i probablement fou feta al segle XIV.
Per contra, sí que és més antiga la torre quadrangular que hi ha a l’extrem est del turó, en la qual es recolza l’estructura anterior, i que té una porta d’arc de mig punt adovellat al mur meridional, però situada a la planta inferior, en aquell temps, signe de relativa modernor. Interiorment, la torre és coberta amb una volta apuntada, que té al bell mig un petit forat rectangular que donava accés vertical a la cambra. Aquesta disposició va donar peu a interpretar que havia servit de presó; tot i que hauria pogut desenvolupar aquesta funció, no sembla pas que sigui l’original. Exteriorment, la construcció és feta de carreus, la major part dels quals han estat espoliats i deixen veure l’estructura interior, que és de filades de pedres col·locades obliquament, ben lligades amb morter.
També hi ha restes d’un mur perimetral més antic al costat nord, fet de carreus rectangulars, units amb morter, de mida no gaire gran. Aquesta darrera estructura es podria datar al voltant del segle XIII, així com la hipotètica presó, que probablement ja seria de les acaballes de la mateixa centúria. Caldria, si més no, una campanya de neteja i de consolidació de les restes actuals per tal de conèixer millor un castell d’aquestes característiques, el qual es troba en un deplorable estat de conservació. (JRG)
Bibliografia
- Monreal-Riquer, 1955-65, vol. III, pàgs. 263-274; Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 217, pàgs. 297-299; Lladonosa, 1972-74; Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 129-142.