Situació
Fonamentació del mur de la part sud-oest que protegia el desaparegut vilatge.
J.I. Rodríguez
El vilatge dels Castellots és situat 1 km escàs al nord-oest del nucli actual de la Floresta.
Mapa: 33-15 (389). Situació: 31TCG255985.
S’arriba al tossal dels Castellots per la carretera LV-2012. És a 2 km de les Borges Blanques, després de passar la línia de ferrocarril de Lleida a Tarragona.
Història
La història d’aquest indret és força confusa. Segons J. Lladonosa, el terme dels Castellots estava dividit en dues parts i tenia dos nuclis, un que corresponia a l’actual poble de la Floresta i un altre que corresponia al despoblat que estudiem. El mateix autor diu que l’origen dels Castellots devia ser en època àrab. El 1170 l’església de Lleida reclamà a Guisla tots els delmes del castlà del castell de Castellots, tal com va consignar el seu difunt marit Berenguer Dalmau en el seu testament. La repoblació es faria a partir del 1206 pel senyor Esteve de Marimon.
El vilatge dels Castellots fou destruït durant la guerra de Successió i a partir de llavors es consolidà l’actual nucli habitat de la Floresta. El castell que hi ha actualment a la Floresta és una construcció de mitjan segle XVI realitzada pels ducs de Cardona.
Nucli urbà
El tossal és envoltat de camps de conreu de secà, els quals fins i tot han estat ampliats darrerament fins a afectar el seu cim. El tossal es troba tot destruït a excepció del nucli central i d’un marge, ja que la pedra sorrenca que queda en el primer cas o el volum de les restes muralles en el segon ha dificultat fins ara el pas de les màquines. La zona més ben conservada del vilatge és tot el pendent meridional on hi ha un gran escampall de pedres de construcció, juntament amb fragments ceràmics; hi destaca una gran pica paral·lelepipèdica. A més, es pot observar restes de murs in situ, si bé el més espectacular és el tram de mur, lleugerament atalussat, format per quatre filades de carreus encoixinats que recobrien la part margosa situada sota el cingle d’arenisca perimetral que hi ha prop del capdamunt del tossal.
Al marge superior hi ha estructures quadrangulars fetes de maçoneria ben lligada amb morter, entre les quals destaca un cup cilíndric de diàmetre petit, sense cap cairó en el seu interior i amb el caneller situat al nord. Dalt de tot hi ha una veta rocosa, aprofitada per a excavar-hi sota un amagatall probablement durant la Guerra Civil Espanyola i que té restes d’un mur en el marge septentrional fet de maçoneria i en la part meridional el basament d’un altre de 40 cm de gruix i 2 m de llargada; aquest és format per dues parets paral·leles de pedres bastant regulars en la cara exterior, amb un carreu que ocupa tot l’ample del mur i que podria indicar l’existència d’una porta en aquell punt. En la part sud-occidental hi ha una pedrera abandonada a la qual s’accedia per un camí empedrat i que tenia una cabana de volta. Però probablement, la resta més ben conservada és el fossat que hi ha a la part nord, de 4 m de fondària, una llargada de 50 m i una amplada de 10 m.
Evidentment, ens trobem davant les restes d’un despoblat medieval, segons pot corroborar la ceràmica grisa que hi ha superficialment. La pedrera pertany a la passada centúria i els camps de conreu han estat fets en la segona meitat d’aquest segle. Les restes de mur conservades corresponen ben bé a un moment baixmedieval, si bé el fossat o algunes de les restes de dalt de tot poden ser del primer moment de l’hàbitat conegut de l’indret. Això no obstant, cal tenir també en compte que hi ha un precedent d’ocupació premedieval, segons demostra la troballa de ceràmica ibèrica i romana.
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(I), pàgs. 174-178; Sans, 1983, pàgs. 25-27.