Situació
Molí medieval, a l’interior d’una construcció més tardana, avui molt malmesa.
ECSA-J. Bolòs
El molí medieval és amagat per una construcció feta en època moderna. És situat a la riba dreta del riu de Set, sota el poble abandonat de les Besses.
Mapa: 33-16 (417). Situació: 31TCF185889.
Per a arribar-hi cal seguir la carretera que va de Cervià de les Garrigues vers l’Albagés; un cop fets uns 3 km, surt una pista a mà esquerra que porta al molí i a la font de les Besses.
Història
A la carta de poblament concedida l’any 1225 per part d’Arnau Punyet i la seva dona Marquesa a cinc famílies per tal que poblessin el lloc de les Besses, s’esmentava el castell i també el molí del lloc. Els senyors del lloc deien que si aquests habitants volien edificar, dins el terme del poble, un molí, ho podien fer, pagant-ne les despeses. A més, havien de donar als senyors del lloc l’onzena part dels beneficis. I encara, en aquest mateix document, s’establí. Més avall, que els senyors del poble es reservaven un dia a la setmana per a poder moldre en aquest molí.
Molí
Planta del molí medieval, ara integrat dins un molí modern.
J. Bolòs
Les restes del molí medieval de les Besses encara es conserven gairebé senceres, mig amagades, però, a l’interior d’una construcció que s’hi feu al davant i al damunt en època moderna. L’edifici modern ara està, en canvi, mig ensorrat.
Dins les ruïnes del casal d’època moderna, s’ha conservat una volta, lleugerament apuntada, amb una amplada de 2,8 m i una alçada de 4,3 m, que servia per a aixoplugar-hi les moles. A terra, encara veiem una de les moles, al costat sud-est. Darrere de la volta —a la banda nord-est—, hi ha un mur, una mica més alt que la volta, el qual separava la sala de les moles de l’espai on hi havia els cups i la bassa. Aquest mur fou aprofitat per a la construcció que hom feu al damunt del molí primitiu, en època moderna. Darrere d’aquest mur encara podem veure un dels cups o pous del molí. Té un diàmetre de 160 cm i una profunditat de gairebé 7 m.
A aquests elements constructius que ara són visibles, hi hem d’afegir segurament un segon cup —si no n’hi havia més, cosa ben possible—, que podem suposar que era a la banda del nord-oest i que en època moderna, ja abans d’abandonar-se l’edifici, fou inutilitzat. Evidentment, l’existència probable d’aquest segon cup suposa l’existència d’unes segones moles, situades dins de la sala, en el lloc on actualment hi ha una escala de pedra. A més, certament, sota la petita sala de les moles, hi havia d’haver els carcabans, on es podien moure els respectius rodets horitzontals. De fet, a dins de la sala principal, al lloc on hi ha la mola —que ha hagut de funcionar fins fa pocs anys—, encara veiem el forat de l’engegador que permetia d’obrir el pany de l’aigua, que havia de fer giravoltar el rodet i de retruc la mola sobirana. En darrer lloc, cal dir que també hi falta la bassa, que era situada on ara hi ha el camí d’accés al molí i a la font de les Besses.
Aquest molí és molt interessant per molts aspectes. En primer lloc, pel fet de tenir un salt de gairebé 7 m, que és força gran i que devia donar a les moles una potència considerable. En segon lloc, també és interessant el fet que es construís un espai mínim per a tapar les moles (amb una amplada de només 2,8 m). És difícil de pensar que, en un moment inicial, hi pogués haver una paret de tancament, a aquesta banda del sud-oest, a tan poca distància, allà on s’acaba —i s’acabava— la volta. Potser ja aleshores s’hi feu una altra construcció amb un material de menys qualitat, que fou destruïda en fer-hi, en època moderna, la casa al damunt. En darrer lloc, podem assenyalar el fet que aquest molí es construí per voluntat dels pagesos del lloc de les Besses, que evidentment l’hagueren d’encarregar a un mestre d’obres especialista.
Pel que fa a la datació d’aquest acurat molí medieval, bastit amb carreus grans, ben escairats i ben col·locats en filades, podem proposar, en principi, el mateix segle XIII, tot i que no es pot descartar una datació una mica més tardana.
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(II), doc. 245, pàgs. 346-348.