Situació
Basaments del mur nord de la fortalesa, darrere la tanca dels dipòsits d’aigua de la població.
ECSA-J.I. Rodríguez
Els vestigis del castell són situats a ponent del poble de la Granadella, a l’extrem més oriental d’un serrat rocós que té la superfície superior aplanada.
Mapa: 32-16 (416). Situació: 31TCF045813.
L’accés des de Lleida es fa prenent la carretera N-230 o eix de l’Ebre en direcció a Flix i Tortosa. Un cop passat el nucli de Torrebesses, que queda a mà esquerra, ens hem de desviar en el proper encreuament en direcció a Reus. (JRG-XEC)
Història
La primera menció escrita del nucli i castell de la Granadella no es troba fins l’any 1181, moment en què Guillem de Cervera cedí el castell amb el seu terme a Pere Mascarell, amb les mateixes condicions que havia establert sobre el dit feu a Ferrer de Castellnou. No obstant això, el domini del castell estigué durant tota l’edat mitjana a mans del llinatge dels Moliner, ciutadans de Lleida. Els Moliner mantingueren la senyoria del dit lloc fins al segle XVII. Aleshores, la baronia de la Granadella, que comprenia també Torrebesses, Granyena, Bovera i Bellaguarda, passà al domini de la família Gomar, que la conservà fins a la fi de les senyories al primer terç del segle passat. P. Madoz, l’any 1847, parla d”‘un castillo muy antiguo, destruido por sus afueras; y aunque se conserva por el centro, nada notable tiene que merezca describirse”. (XEC)
Castell
La construcció dels dipòsits d’aigua potable de la població destruïren la meitat llevantina de la fortalesa, però a ponent va quedar un espai on encara s’observen restes. Al nord i al sud hi ha sengles murs que es perllonguen per sota de la moderna obra dels dipòsits. El mur meridional té encara dues filades de pedra irregular lligades amb morter, mentre que el més septentrional té tres filades de carreus rectangulars, també lligats amb morter. Tots dos poden correspondre al mur perimetral de la fortalesa, però el del nord és del voltant del segle XIII, i el del sud és ja d’una centúria més tardana. En general, la major part d’estructures visibles actualment al castell de la Granadella semblen correspondre a una fase posterior a l’edat mitjana. Tenen com a característica comuna el fet que són excavades a la crosta calcària, que és la roca basal que hi ha al lloc. Concretament, a la banda nord hi ha les restes d’un celler de planta rectangular, parcialment excavat per aficionats de la població, on s’aprecien tres murs de diferents moments que el devien tancar per la part de ponent. L’accés es devia fer per una rampa que hi ha al costat sud. A la banda meridional hi ha dos grans dipòsits rodons d’1 m de fondària, que semblen més relacionats amb l’activitat vinícola que amb la cerealística; el més occidental té unes escales tallades a la banda nord-est i al costat nord una sitja de boca quadrada que sembla que fou trencada en el moment de fer la circumferència del dipòsit. El més oriental té al límit sud un petit mur de carreuets inclinats que podria ser del recinte medieval del castell. Restes d’altres murs, de pilars i la boca d’una possible cisterna completen el conjunt de testimonis presents al vell castell. Un fort retall de 8 m d’amplada i gairebé 2 m de fondària delimita la zona d’estructures de la resta de l’altiplà, per la qual cosa es podria interpretar com el fossat que protegia la fortalesa pel lloc més vulnerable, i que avui ha estat modificat pel pas d’un camí. (JRG)
Bibliografia
- Lladonosa, 1972-74; Els castells catalans, 1979, vol. VI(I), pàgs. 194-195.