Situació
Antiga parròquia, avui dia desafectada i molt malmesa, però que conserva bona part de l’estructura del segle XIII.
ECSA-J.A. Adell
L’antiga església parroquial de Sant Miquel, desafectada, és situada a l’extrem sud del nucli urbà de Granyena, prop de l’actual església parroquial.
Mapa: 32-16 (416). Situació: 31TCF036897.
El terme de Granyena de les Garrigues es troba a la banda occidental de la comarca de les Garrigues. Per a accedir-hi des de Lleida cal prendre la carretera N-230 en direcció a Tortosa (Eix de l’Ebre) i desviar-se a l’encreuament que va cap a Alcanó. (JAA-XEC)
Història
La primera menció escrita d’aquesta església es troba en les dècimes papals de l’any 1279, en què apareix el “capellano de Graynela et de Cogul”. En la visita pastoral del 1361 es fa referència a l’altar major de “beati Michael” i al fet que Granyena era sufragània de la parròquia de Castelldans.
L’actual parròquia és un edifici bastit entre el 1663 i el 1800, moment en què es desafectà la primitiva església parroquial, que ara és de propietat particular. (XEC)
Església
Detall de la porta original, amb l’arrencament de l'arquivolta, ornada amb motllures amb puntes de diamant, i els capitells amb decoració vegetal estilitzada que segueix pel fris de la imposta.
ECSA-E. Pablo
Tot i que és un edifici molt alterat per les reformes que patí ja d’antic i per la seva desafectació, conserva part de la seva estructura altmedieval, perfectament recognoscible sota les transformacions, que s’iniciaren ja en època gòtica, amb l’afegitó de dues capelles cobertes amb voltes de creueria al costat sud. La seva estructura és d’una nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat, reforçada per arcs torals que arrenquen de grosses impostes graonades. Probablement, la nau era capçada per un absis semicircular, que fou substituït per un tram de nau quan l’església va ser reformada i se’n capgirà l’orientació, moment en què s’obrí la nova porta a la façana de llevant. Posteriorment, encara s’obrí una altra porta, molt matussera, a la façana nord, quan l’església ja era desafectada i utilitzada com a magatzem.
La porta original es conserva a la façana nord, paredada. És d’arc de mig punt, emfasitzat per una arquivolta motllurada en punta de diamant, suportada per dues columnes, els capitells de les quals presenten una ornamentació vegetal estilitzada que segueix pel fris de la imposta, amb una estructura compositiva i ornamental molt similar a la de la porta de la propera església de Sant Salvador de Torrebesses.
L’aparell és de carreus escodats, que són tallantats en el sector de llevant, disposats molt acuradament. Tant la tecnologia constructiva de l’edifici com l’estructura de la porta posen en evidència que es tracta d’una obra construïda a la fi del segle XIII, en el moment d’esgotament dels llenguatges formals romànics, amb fortes semblances amb l’església de Torrebesses, que pot aportar més dades per a establir una certa filiació cronològica d’ambdós edificis. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 119.