Ratera, a ponent de Concabella, apareix documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que la canònica de Guissona cobrava al terme de Ratera els delmes i les primícies i altres drets. En la mateixa acta, la canònica de Guissona va rebre com a dotació, entre altres béns, tot el delme de les possessions i dels homes que tenien Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills dins els termes dels castells de Gra i Ratera. El castell de Ratera estigué inclòs dins el terme del castell de Concabella, del qual fou probablement una fortificació secundària. De Ratera sorgí un petit llinatge nobiliari. Pere de Ratera és documentat el 1164 i Berenguer de Ratera, canonge de Solsona, el 1222.
Tot i que el domini de Ratera estigué potser lligat als senyors de Concabella, segons documentació tardana pertanyia a la canònica de Santa Maria de Guissona, circumstància que perdurà fins a la desamortització del segle XIX. Vers el 1530 aquest castell, reconstruït als segles XIV i XV i convertit en un gran casal gòtic, als afores del poble, es transformà en un molí per tal d’aprofitar les aigües del Sió. Es tracta d’un edifici de doble caràcter molt interessant. A mitjan segle XX el castell molí de Ratera, de la mà del seu propietari, l’arquitecte Joaquim Vilaseca, fou restaurat i actualment es manté en bon estat.