La primera referència d’aquest castell situat a llevant de l’Aranyó es remunta al 1095, any en què el cavaller Guillem Isarn de Trevics deixà en testament al seu fill o filla que havia de néixer el castell de Montcortès. Aquest noble tenia també possessions al Solsonès, a Gerb i a altres llocs de la Segarra. Segurament cal relacionar amb el terme Guillem de Montcortès, pare de Berenguer de Montcortès i Arnau de Montcortès, que apareix documentat el 1188.
L’any 1306 consta com a senyor del lloc Berenguer d’Anglesola, el qual també n’era d’altres indrets propers. El 1381 el castell de Montcortès havia passat als Llompard. Bernat Berenguer de Llompard, senyor de Montcortès, fou l’impulsor de la construcció del convent de Santa Clara a Cervera. Per raons que hom desconeix, el castell esdevingué dels Sacirera. Joan Sacirera féu construir al final del segle XV el notable edifici renaixentista que presideix el petit poble de Montcortès. S’ha conservat el contracte de construcció del 1493. Durant el segle XVI, el castell passà als Marc, també senyors de Clariana, la Goda i el Canós.
En morir Baltasar Ausiàs Marc i d’Alturub, el 1622, el castell de Montcortès s’incorporà al patrimoni de la seva muller, Anna Maria de Moixó. Els Moixó conserven encara la propietat del castell.