Aquest castell es trobava a la part alta del poble Gramuntell, situat a poc més de 5 km al sud de Cervera, entre Granyena i Vilagrasseta. El lloc és conegut des de l’any 1054, quan el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren el puig que “vocant Agremont” a un grup de dotze matrimonis encapçalats per Ramon Guillem i la seva esposa perquè el repoblessin. Segons aquest document, Gramuntell es trobava inclòs dins del terme del castell de Granyena i sota senyoria dels seus senyors. El terme de Gramuntell és ben singularitzat en documents dels anys 1079 i 1093, on consta que es trobava al comtat d’Osona. Les primeres notícies directes sobre el castell de Gramuntell es remunten al 1093, any en què s’establí una convinença entre Gombau Bernat i la seva esposa Eliarda i Guillem Dalmau de Cervera i la seva esposa Solastèn per la qual encomanaren en feu el castell de Gramuntell a Arnau Hostèn i es comprometeren conjuntament a construir “ipsam fortitudinem de Agremont”. Uns anys més tard, el 1114, Guillem Dalmau de Cervera comprava el castell de Gramuntell a Guillem Ramon Bercketh. Els Cervera van posseir la senyoria del terme fins al començament del segle XIII. En el seu testament del 1133 Guillem Dalmau de Cervera llegà el castell de Gramuntell al seu nét Guillem. L’any 1224 Ramon de Cervera va vendre a Guillem de la Guàrdia l’esmentat castell. Pocs anys més tard, el 1230, el monestir de Santes Creus va adquirir de Guillem de la Guàrdia per 700 morabatins el terme de Gramuntell, dins el qual ja posseïa força béns. El domini de Santes Creus sobre Gramuntell es prolongà fins a la desamortització del segle XIX. (ABR)
Actualment no hi ha cap resta visible de l’antiga fortalesa. El castell devia ésser al lloc dit “el pla de la Torre”, on hi ha el dipòsit d’aigua de la població que deu ocupar part de l’espai on hi havia el castell. A l’espera de troballes arqueològiques que confirmin aquest emplaçament, es poden observar en aquest indret dos fossats paral·lels, situats immediatament a ponent del pla, que trenquen la regular horitzontalitat del serrat i dificulten l’accés per la part més vulnerable. Actualment són plens de vegetació i, en part, reblerts de sediment, la qual cosa en dificulta molt l’estudi, tot i que se’n pot apreciar clarament l’existència i la disposició. Els valls de Gramuntell tallen perpendicularment l’ample de l’elevació i tenen una llargada de 17 m i una amplada màxima de 10 m. La seva alçada és avui de solament 2 m, si bé pel pendent del pla el desnivell és superior als 4 m. Ara per ara són molt difícils de situar en un moment cronològic concret. A tall d’hipòtesi, hom pot pensar que corresponen als primers moments de la construcció del castell, bé que podrien haver estat ampliats o modificats en les centúries següents. Els fossats dels castell d’Almenara, a l’Urgell, o de les fortificacions de Tudela o de Gàver, a la Segarra, poden ser clars paral·lels amb els de Gramuntell. (JRG-DRR-JIR-JMT)