El grupet de cases que forma el lloc de Palamós, a ponent de la Rabassa, té el seu origen en una fortalesa. Aquesta, inclosa dins el comtat de Manresa, és esmentada l’any 1087 entre les possessions que Adelaida de Cardona deixà en testament al seu marit Guillem Mir i a llurs fills. De Palamós sorgí un llinatge homònim que es consigna en la documentació des del segle XII.
El 1214 consta que el senyor del castell de Palamós era Bernat d’Aiguaviva, el qual llegà el terme al monestir de Santes Creus. No es disposa de més notícies de les vicissituds del lloc fins al fogatjament del 1358, quan Bernat de Riquer apareix com a senyor del lloc, que en aquell moment tenia 6 focs; un descendent seu dit Bertran de Riquer tenia la senyoria de l’indret en 1365-70. A l’inici del segle XVI Palamós era dels Comalada, ciutadans de Cervera, i al segle XVIII era a mans dels Meca. (ABR)
Actualment, només es pot observar un petit turó que domina el nucli habitat, situat al nord-est, i on es poden veure pedres escampades d’alguna construcció antiga allí existent. A l’oest, hi ha un possible fossat que devia protegir una petita torre situada en una estratègica posició per a la frontera del segle XI.