Un dels primers esments del lloc de Bechfred data de l’any 1079, en una acta testamentària atorgada per Mir abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia; segons aquesta escriptura, Mir deixava a la seva esposa Engèlsia els alous que posseïa al dit lloc de Vicfred, a Comabella i a molts altres llocs de la contrada, els quals heretaria en cas de mort la filla d’ambdós, dita Romanga. D’altra banda, Behcfred apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de Guissona l’any 1098.
Les notícies documentals del segle XII testimonien l’existència d’un castell a Vicfred, com és el cas del testament atorgat el 1179 per Gombau de Ribelles, marit de Marquesa de Cabrera, el qual deixà el castrum de Becfreit a la seva filla Sança de Llobera. Cal dir que els Ribelles i llurs descendents foren durant un llarg temps castlans d’aquest lloc i d’altres de propers. Sembla que a mitjan segle XIV el castell de Vicfred passà al domini dels Cardona, que el conservaren fins a l’extinció dels senyorius.