Els vestigis d’aquest castell es troben al cim del turó al vessant del qual s’assenta el poble de la Manresana, una mena de barri de l’actual capital del municipi. Tot i que el topònim de la Manresana evoca la pertinença d’aquest castell al comtat de Manresa, sembla indubtable en canvi que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga, com Portell, Gospí i d’altres. Les primeres referències conegudes del castell de la Manresana es troben en dues convinences establertes l’any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d’Amaltruda, i el castlà Ramon, fill d’Oruça. Els Llobera, senyors del veí castell de Portell, senyorejaven també el terme des d’aquestes dates, en un primer moment sota l’alt domini dels comtes de Cerdanya. Aquest alt domini es comprova entre el 1072 i el 1095, en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat al comte Guillem de Cerdanya pel castell de la Manresana, que devia tenir infeudat, juntament amb altres castells. Hom coneix algun dels castlans del terme del segle XII, com Guerau de la Manresana, que el 1183 signà el testament de Berenguer d’Alta-riba.
La Manresana passà dels Llobera als Ribelles abans de mitjan segle XIII i, finalment, el 1247, els Messina l’adquiriren per compra a Arnau i Bernat de Ribelles. El 1379, Elionor de Messina es casà amb Hug de Copons, senyor del Llor. Els Coponses convertiren en senyors del castell, situació que es prolonga fins al començament del segle XIX. El 1767 el rei Carles III concedí a Ramon Ignasi de Copons el títol de marquès de la Manresana. (ABR)
Les restes conservades del castell de la Manresana estan força modificades per afegitons realitzats al segle XVIII, si bé la construcció és essencialment d’època i gust del gòtic tardà. És una edificació de planta rectangular, en la qual destaca una torre de planta octogonal a la cantonada septentrional. Les estructures que poden pertànyer al moment més antic de la fortalesa, de no més enllà del segle XIII, es troben a l’interior de la part inferior i corresponen a una sèrie d’arcs apuntats fets amb dovelles ben esquadrades. Dos d’aquests arcs són al mur oest i un de més gran al meridional. Tots tres formen part avui del gruix del mur i s’han de relacionar amb les cambres que hi devia haver a la planta baixa de l’edifici, si bé és dificultosa de moment la seva exacta interpretació funcional i cronològica. Les restes d’una volta de guix i rajola feta al segle XVIII i parets de maçoneria arrebossada cobreixen i dificulten l’observació de l’estructura original. Cal dir que actualment la runa existent i la vegetació que la cobreix dificulten l’estudi d’aquest castell. No obstant això, és possible que s’hi puguin trobar en el futur estructures corresponents al moment del seu origen, al segle XI. (JRG-DRR-JIR-JMT)