El lloc de Granyanella, 4 km al sud-oest de Cervera, a la riba esquerra del riu d’Ondara, estava inclòs als primers temps de la repoblació dins el terme primitiu de Cervera, del qual es desprengué al segle XI per formar un terme casteller independent. Els primers senyors coneguts del castell són els Cervera, que cediren el terme a diversos castlans. Els Cervera de Granyanella formaven una línia secundària dels Cervera, iniciada per Berenguer, senyor de Granyanella i Vilagrasseta, mort després del 1127. Castlà o feudatari d’aquest castell devia ésser Ramon d’Anglesola, el qual el 1171 donà a la seva neboda Ferrera de la Guàrdia el castell de Granyanella. El 1230 Berenguer de Cervera va concedir unes franqueses als habitants del castell de Granyanella, eximint-los dels mals usos d’intestia, eixorquia, cugucia, dels lluïsmes i d’altres càrregues senyorials. Encara era dels Cervera el 1250, any en què n’eren senyors Arnau de Cervera i la seva esposa Maria de Cervelló. El 1283 Pere d’Anglesola va vendre el castell de Granyanella a Bernat de Cervera, abat de Poblet, per 2 500 morabatins. L’any 1392 Poblet arrodoní els seus drets sobre Granyanella i en fou senyor fins a l’abolició dels senyorius al segle XIX. (ABR)
Del castell que presidia el poble de Granyanella malauradament no resta pràcticament res. Al turó on hi havia el castell, ple de vegetació, s’hi ha instal·lat el dipòsit de la població i és envoltat per les cases més antigues del poble. Per la banda oest, s’ha construït un corral retallant aquest indret. Pels pendents verticals del tossal, hi ha restes de parets de factura no gaire antiga. Destaca, a l’est, un pany de 6 m de llargada i 4 m d’alçada, fet de carreus quadrangulars no gaire grans. Aquests donen una certa homogeneïtat a les filades inferiors, ja que per dalt sembla refet. Aquest pany sembla l’única estructura que es pot identificar amb relativa seguretat amb l’antiga fortalesa, tant per l’emplaçament com per l’aparell. De tota manera, cal pensar que es devia tractar d’una construcció marginal, tant per la importància com per la seva funció de recobrir la base rocosa sobre la qual s’edificaria la fortalesa. Es fa difícil datar aquest pany de paret conservat i caldrà esperar que futurs estudis aclareixin aquest aspecte; ara bé, com a hipòtesi de treball, sembla que es podria situar al voltant del segle XIII. L’evolució de l’edifici del castell estigué en funció de les successives necessitats dels seus ocupants, les quals van culminar amb la construcció d’un nou casal més funcional a partir del segle XVI, uns metres més a l’est, després de passar l’arc del castell.
La població de Granyanella es protegia formant una vila closa, és a dir, que disposava d’un accés tancat que donava al carrer principal, al qual s’obrien les cases que tenien un mur comunitari per la part posterior. D’aquesta estructura defensiva es conserva el portal de la Bassa, que s’obreal sud i és, avui encara, l’accés habitual per pujar a la població. Es tracta d’una porta adovellada molt modificada per la construcció al damunt d’una casa, la qual tapa tot el seu muntant esquerre. La casa es podria datar al segle XVII. L’arc del portal, fet de dovelles grans, té una aparença clarament medieval, però no deu ser anterior al segle XIV. L’origen de la vila closa cal situar-lo unes dècades abans. (JRG-DRR-JIR-JMT)