Fou un dels nombrosos castells que es bastiren dins l’antic terme de la ciutat de Guissona al segle XI. Formà també, com molts d’altres, una quadra o partida autònoma, a ponent de la vila i que donà lloc a un petit llogaret, avui desaparegut.
La primera menció d’aquest castell es troba en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, on consta que l’església i la canònica d’Urgell posseïen dins el terme del castell de Guissona el castrum Tapeolis. El bisbe d’Urgell fou, doncs, el senyor eminent del lloc. De l’any 1057 és una convinença entre el bisbe Guillem d’Urgell i el noble Bernat Company relativa a les obligacions feudals d’aquest darrer a “ipsa quadra de Tapiolas”. El 1191 era senyor de Tapioles Bernat, que també ho era de Mallabecs i de castell de Radulf. Més endavant trobem els Fluvià com a senyors de Tapioles.
Al segle XIV la quadra de Tapioles estava encara sota el domini dels Fluvià. Tanmateix, els problemes econòmics de la família feren que Berenguer Sacosta i la seva muller Blanca de Fluvià venguessin el terme de Tapioles l’any 1380 a la universitat de Guissona. Des de llavors desaparegué com a terme independent.