L’actual veïnat de Guarda-si-venes, situat al nord-oest de la vila de Guissona, va tenir el seu origen en un castell o guàrdia documentat des del segle XI. En un judici celebrat l’any 1024 sobre unes terres que Guillem de Lavansa havia pres indegudament al bisbe Ermengol d’Urgell, consta que “Guardiasiveniunt” era un dels límits del terme de Guissona. El castell de Guarda-si-venes surt explícitament citat per primera vegada l’any 1040 en la segona consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu. Segons aquest document, el castellum Guardasivenen es trobava integrat, com molts d’altres, dins el terme del castell de Guissona i pertanyia a la canònica urgellesa.
El 1077 Guarda-si-venes és considerat una quadra. EM 154 (o 1155) Pere Guillem i el seu fill Ramon donaren en feu el castell de Guarda-si-venes a Pere de Guissona, el qual n’esdevenia així el castlà menor. L’any 1172 Ramon d’Artesa, castlà d’Artesa, féu testament i deixà el castell de Guarda-si-venes al seu fill Ramon, perquè el tingués pel bisbe i la canònica d’Urgell. El 1187 Gombau de Guissona instituí hereu el seu fill Pere i li lliurà els castells de Guissona i de Guarda-si-venes.
Avui no resta cap vestigi del castell. El gran casal senyorial del llogaret podria ser el seu continuador.