Aquesta capella, avui desapareguda, era situada prop de l’església de Santa Maria d’Ivorra. Poques són les notícies que es tenen sobre aquest temple, esmentat ja en la documentació el 1065; consta que en aquell any fou jurat el testament sacramental d’Ermengarda, per manament del jutge Guifré, “super altare Sancti Profasii, qui est fundatus ante kastrum Ivora”. Pocs anys més tard, el 1076, el comte d’Urgell Ermengol IV, conjuntament amb la seva esposa Llúcia, féu donació a la canònica de Solsona de la capellania de les esglésies d’Ivorra, entre les quals s’esmenta l’ecclesiam Sancti Protasi.
La capella de Sant Protasi compartia l’advocació amb sant Gervasi i encara existia el 1670.