L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble de Tarroja de Segarra. Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040. En aquells moments el castell i el terme de Tarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona. La parròquia de Sant Salvador de Tarroja no és esmentada fins al segle XII. La seva primera referència directa és de l’any 1176, en què Pere, capellà de Tarroja, es lliurà amb tots els seus béns a l’església de Sant Salvador de Tarroja i es comprometé a no abandonar-la si no tenia el permís del bisbe Arnau d’Urgell. Un document de dos anys més tard informa de la influència de la família Torroja sobre la parròquia. El 1178 el bisbe Arnau de Preixens i els canonges d’Urgell van concedir, entre altres coses, a Ramon de Torroja i a la seva muller Gaia que si algun dels seus fills es feia clergue posseís les primícies de les capellanies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda mentre visqués. L’any 1279 l’església de Taroya pagà 40 sous en concepte de dècima per a les croades. La parròquia de Tarroja surt documentada també en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que van satisfer la dècima de l’any 1391.
En aquests moments formava part del deganat de la vall de Lord.
L’antic edifici romànic fou reconstruït al segle XIX, de manera que en l’actualitat l’església de Sant Salvador de Tarroja es presenta com un edifici neoclàssic. (CPO)
En una casa al costat de l’església hi ha una façana que potser correspon a la primitiva església. Va ser construïda amb un aparell de carreus, molt erosionats, i s’hi observa una porta, amb l’arc de mig punt adovellat, i una finestra molt senzilla, que podem considerar feta al segle XIII. Aquesta construcció també podria ser un vestigi del castell de la població. (JAA)