Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera. És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius. L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella. L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però conserva l’orientació vers llevant i alguna paret antiga.
El santuari guarda una imatge de la Mare de Déu de tradició romànica que, segons la llegenda, fou trobada en aquest lloc per un pastor. Un pilar de pedra situat davant l’ermita recorda aquesta troballa. (ABR)
Es tracta d’una talla que fou objecte de restauració cap als anys seixanta. Li foren reconstruïdes algunes parts que estaven malmeses i s’hi afegí un suport per a una corona. Per motius de seguretat l’original no és el que es conserva al santuari. És una imatge molt harmoniosa de la Mare i el Nen, tallada sobre fusta i policromada; fa 21 × 10 × 10 cm. La Verge és asseguda sobre una cadira de braços i respatller baix i sosté l’infant sobre la mà i el genoll esquerres. Damunt la punta dels dits de la mà dreta sosté una esfera que representa el món, conjunt que respon a un tipus iconogràfic habitual en el romànic: la Mare de Déu en Majestat. La Verge hi té un posat majestuós i hieràtic, amb el rostre de forma oval i un xic encarat cap al Nen; pel front li cauen els cabells daurats; els ulls són petits i ametllats, treballats per incisió, i el nas és molt rectilini i estilitzat. Si bé la boca dibuixa un rictus somrient, al front s’hi marquen arrugues. La policromia actual de la cara és de tons vermellosos i beixos.
Pel que fa al posat del Nen, de perfils suaus, no és frontal sinó un xic perpendicular a la frontalitat de la Mare. Les seves proporcions no estan ben resoltes, però les faccions mostren molta serenor. Té els cabells llisos i curts i duu una corona plana. Mentre amb la mà dreta fa el senyal de la benedicció amb els dits índex i cor drets i els altres plegats, amb la mà esquerra aguanta un llibre cap per avall.
Tant la Verge com el Nen vesteixen túnica, però mentre que la de la primera és de coll rodó i per damunt duu una toga, la del segon és peça única i té el coll amb forma de pic; la toga de la Mare de Déu li cobreix tota l’espatlla i els genolls. Els plecs en totes les peces estan força ben resolts: llisos al pit i ondulats i rectilinis al voltant dels genolls i les cames. Cal destacar el vel de la Verge que li recull els cabells i cau a banda a banda del rostre fins a l’espatlla sense cap ondulació ni plec. Les sabates d’ambdues figures són punxegudes i sobresurten poc de la túnica. (JCF)