El lloc i la quadra de Fluvià, documentats des del segle XI, disposaven d’una capella dedicada a sant Jordi que sembla que tingué uns orígens paral·lels als del seu castell. De fet, en una llista de donants de llànties d’oli a Santa Maria de Guissona datable entre el 1040 i el 1100 hi consta un tal Guillem, prevere de Fluvià, molt probablement encarregat de l’església de Sant Jordi. Les referències directes d’aquesta capella són força tardanes. El 1337 el bisbe d’Urgell concedí permís a Arnau de Fluvià per tal que ell i els seus descendents poguessin rebre sepultura a la capella de Sant Jordi de Fluvià, en lloc de ser enterrats a Bellpuig, on tenia el vas la casa dels Fluvià. L’església de Fluvià tenia la doble advocació de santa Llúcia i sant Jordi. També s’hi venerava sant Blai. A partir del segle XVI l’església fou coneguda com a Santa Llúcia o Sant Blai i consta que estava sota el patronat de la universitat de Guissona. Al segle XVIII la capella era considerada una sufragània de Guissona i disposava de vicari perpetu.
En l’actualitat no resten vestigis d’aquesta església, que devia ser propera a l’antiga construcció coneguda amb el nom d’Obra de Fluvià.