El poble del Talladell és situat a 390 m d’altitud, a la dreta del riu d’Ondara. Aquest indret és poblat des de temps remots, ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics, i prop del poble s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana, encara que històricament no sigui documentat. El seu nucli antic es formà entorn del castell del Talladell, del qual avui dia no queda cap vestigi arquitectònic, però sí alguns documents d’època medieval. La primera referència d’aquesta fortalesa data del 1063, any en què els germans Gombau i Berenguer donaren per aixovar a Gombau de Talavera i a la seva esposa Bilisèn, dues vinyes i un hort “in terminum de castrum Taladel”. Pocs anys després, el 1067, el comte de Barcelona Ramon Berenguer I cedí en feu el “castrum de Taliadel” a Ramon Guifré de Vilamur per tal que hi bastís una torre i vigilés el terme. Entre els anys 1096 i 1131 Guerau Alemany III [de Cervelló] jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III per diversos castells, entre els quals hi havia el del Talladell. Poc temps després, en el testament atorgat l’any 1133 pels esposos Gombau i Agnès, aquests llegaren a llur fill Gombau “ipsum kastrum de Taladel”.
A la darreria del segle XII, l’any 1193, Guerau Alemany V de Cervelló cedí en testament el castell del Talladell al seu nebot. Anys més tard, el 1233, consta que aquesta fortalesa fou donada per Guillem de Puigverd i la seva esposa Sança a llur fill Arnau de Ponts, juntament amb la de Montbrió de la Marca. Un segle més tard, aproximadament, aquest castell fou integrat als dominis de la comanda hospitalera de Granyena. Segons una visita que féu a aquesta comanda el gran prior l’any 1661, la fortalesa del Talladell s’havia convertit en un corral. Els hospitalers conservaren els seus drets en aquest lloc fins a l’abolició de les senyories al segle XIX.