El petit nucli de Claravalls, a 337 m d’altitud, s’emplaça a llevant del tossal d’Espígol. Al punt més elevat de la població es construí el castell medieval, el qual ha arribat a l’actualitat totalment modificat i en un deficient estat de conservació. El lloc de Claravalls és documentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona. La fortalesa de Claravalls formava part dels límits més occidentals de la marca de Berga; una de les primeres referències documentals consta en el testament de Pere Ponç, datat l’any 1116, el qual llegà el castrum de Claresvals a la seva esposa Sança de per vida. Anys més tard, el 1172, Bernat de Fluvià, senyor de Claravalls, el deixà també en testament al seu germà Guillem, el qual prengué com a cognom el nom de Claravalls. D’altra banda, tenien drets en aquest castell Bernat de Concabella i la seva esposa Guisla, els quals l’any 1183 deixaren els béns i els drets que tenien dins el terme de l’esmentada fortalesa a l’església de Santa Maria de la Seu.
Altres notícies sobre aquest castell són ja molt més tardanes. L’any 1394 el rei Joan I vengué el mer i mixt imperi i tots els drets que tenia al castell i el lloc de Claravalls a Ponç de Ribelles. Després, la senyoria del lloc passà a diverses mans, tot i que la corona hi posseí drets fins a la supressió de les senyories jurisdiccionals al segle XIX.