Aquest castell, avui desaparegut, era situat al llogaret de Monblanquet, al sud-est de Vallbona de les Monges. En un principi rebé el nom de castell de Montblanc o del Tallat. Així apareix per primera vegada en un document del 1155, pel qual Guillem de Cabrera i la seva muller Adalet concediren a Pere de Malacara i la seva muller Dolça el castell de Montblanc que s’anomenava Tallat, amb la meitat del que Guillem de Cabrera rebia del castell i altres drets inherents a la fortalesa. Pere de Malacara havia de ser fidel a Guillem d’Aguilar --un altre dels castlans-- i havia de donar-li potestat del castell quan li demanés. El 1156 Guillem de Cabrera encomanà el castell de Montblanc a Guillem d’Aguilar, amb la tercera part del feu. Guillem de Cabrera no era el senyor superior del castell, com es comprova el 1157 quan Pere de Queralt encomanà a Guillem de Cabrera el castell de Montblanc que anomenaven Tallat. Li donà els feus del castell de la mateixa manera que ell els obtingué de Ramon de Cervera, amb els cavallers que hi anaven compresos. El 1160 Pere de Queralt, després de tornar del seu pelegrinatge a Terra Santa, atorgà testament i deixà el castell de Montblanc, que tenia en feu de Ramon de Cervera, a Guillem de Timor. Aquest testament i la convinença anterior fan evident que el domini superior del castell de Montblanc (Montblanquet) era a mans de Ramon de Cervera, el qual, juntament amb la seva esposa Ponceta, donà el 1166 a diversos pobladors un alou al terme del castell de Montblanquet. Signen aquest document, entre altres, els tres castlans del castell, Guillem de Cabrera, Pere de Malacara i Guillem d’Aguilar. Guillem de la Guàrdia Lada, fill de Ramon de Cervera, senyor de l’Espluga Jussana, heretà el castell i el 1195 vengué Montblanquet a canvi de 900 sous al monestir de Poblet, el qual posteriorment l’infeudà diversos cops. El rei Pere III, el 1367, confirmà la plena jurisdicció de Poblet sobre Montblanquet, indret que va pertànyer a Poblet fins a l’exclaustració del 1835.