Aquest castell devia ésser construït a l’indret on ara hi ha el santuari del Tallat, a l’extrem meridional del terme municipal, tocant a la Conca de Barberà. Fou un domini de la família Cervera. El primer esment del lloc de Tallat de Barberà es troba en un document possiblement fals, datat entre el 1038 i el 1058, pel qual el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren a repoblar el puig de Forès a Mir Foguet i a Bernat Llop. El 1079 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalèn concediren en feu a Mir Eromir i a Anglesa el puig del Tallat amb els seus termes, on devien bastir un castell que ja és esmentat el 1081 (castrum de Taid de Barbera). Per raons que es desconeixen, possiblement un retrocés en la repoblació del lloc, el castell s’abandonà i es féu malbé, fins que a mitjan segle XII fou reconstruït. El 1147 Ramon de Cervera cedí a Guillem de Cabrera, un castlà, el castell de Tallat de Barberà, per tal que el bastís i el poblés. El 1150 Ramon de Cervera cedí en feu a Pere de Queralt el castell de Tallat de Barberà, amb els seus termes, la meitat de la dominicatura que hi tenia i el cavaller que hi feia estada. Ramon de Cervera es reservà el dret de poder-se allotjar al castell del Tallat sempre que volgués. El castlà Guillem de Cabrera i la seva muller Adalet concediren el 1155 a Pere de Malacara la meitat del que tenia i havia rebut de Pere de Queralt al castell del Tallat. Després d’aquesta data no es tenen més referències sobre el castell del Tallat de Barberà i ja només apareix esmentat el proper castell de Montblanc (Montblanquet) anomenat també del Tallat. Segurament el castell del Tallat fou abandonat en benefici del nou castell bastit a Montblanquet.