El primer esment conegut del lloc i el castell d’Anglesola data del 1079, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II feren donació a Berenguer Gombau i a la seva muller Sança del castell d’Anglesola, situat al comtat d’Osona, al costat del terme de Tàrrega. Aquest matrimoni fou el fundador del cèlebre llinatge dels Anglesola, senyors del castell i la baronia del mateix nom, que tingué un paper molt destacat en la història de Catalunya durant l’edat mitjana. Els Anglesola es dividiren al segle XII en tres branques: la línia de Vallbona, la línia de Bellpuig i la línia principal, la dels barons d’Anglesola, senyors del castell i la vila d’Anglesola. En el seu testament del 1175, Bernat d’Anglesola, senyor d’Anglesola, deixà el castell d’Anglesola al seu fill Arnau Berenguer. Segons el fogatjament de 1365-70, el terme del castell, sota domini de Ramon d’Anglesola, tenia 163 focs. En extingir-se la branca principal dels Anglesola el 1417, el senyoriu d’Anglesola passà als Erill. Felip d’Erill, primer comte d’Erill, hagué de vendre la baronia d’Anglesola al seu germà Francesc el 1597. El seu fill Joan heretà la meitat de la baronia el 1616. Al segle XVII consta que Anglesola era tinguda en indivís entre una branca dels Erill i els Rocabertí, comtes de Peralada. El 1663 una sentència confirmà Anglesola als Rocabertí. El 1831, quan s’abolí el règim senyorial, la vila i el castell d’Anglesola encara pertanyien als comtes de Peralada.
De l’antic castell d’Anglesola, al poble, no en resta gairebé res. A banda d’alguns paraments exteriors, es conserva una sala coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i amb abundants signes de pedrapiquer. Actualment és de propietat particular.