Les imponents ruïnes del castell de Ciutadilla presideixen el poble del mateix nom, situat al vessant d’un turó a la riba esquerra del Riu Corb. El 1061 es consigna un acord entre els esposos Guillem Ramon de Camarasa i Arsenda, d’una banda, i Bernat d’Oluja per l’altra, en el qual s’establí que aquest rebria el castell de Guimerà i el de Ciutadilla amb la meitat dels delmes, en franc alou; per aquesta cessió Bernat d’Oluja prometia als esmentats esposos que els seria home propi i els féu jurament de fidelitat.
El castro de Ciutadila es torna a mencionar el 1165 en l’acta testamentària de Bernat d’Oluja, castlà de Ciutadilla i descendent de l’anterior, i feudatari de Guillem de Cervera.
Del segle XIII, concretament dels anys 1265-98, hi ha informació d’unes violentes qüestions sorgides entre els homes del castell de Ciutadilla i els del veí castell de Nalec, a propòsit de l’aprofitament de les aigües del Riu Corb.
L’any 1358 consta com a senyor de Ciutadilla Gispert de Guimerà, el qual fou succeït en la senyoria pel seu fill Gispertó, que figura en els fogatjaments dels anys 1365-70; en aquell moment Ciutadilla tenia 100 focs i era inclòs dins la vegueria de Montblanc. Els Guimerà foren senyors de Ciutadilla i del seu terme fins a la darreria del segle XVII, i transformaren l’antic castell medieval en un gran palau d’estil renaixentista. El llinatge dels Guimerà es fusionà per matrimoni amb els Meca, barons de Castellar del Vallès. L’any 1702 fou creat el títol de marquès de Ciutadilla, el qual passà als Cortés de Andrada i als Sentmenat i, actualment, pertany a la família Sagnier.