La primera referència al lloc de Boldú es remunta al 20 de juny del 1080, en què el comte Ermengol IV concedí a Ponç Dalmau l’alou o quadra de Boldú, dins el comtat d’Urgell, al Mascançà, a l’indret que els sarraïns anomenaven Lavandera. Segons es dedueix de la donació de la Fuliola, Ponç Dalmau ja era a Boldú el mes de gener del 1080. En aquest lloc Ponç Dalmau erigí un castell, documentat més tardanament. Diversos senyors tingueren drets al terme i per això es fa difícil resseguir-ne la història. Al segle XIII el castell i el terme de Boldú apareix en mans dels Almenara. També per aquests mateixos anys es documenten personatges cognomenats Boldú, potser de la família dels castlans o membres de la família Almenara que porten aquest cognom. Berenguer d’Almenara l’any 1267 va deixar en testament la meitat del castell de Boldú al seu pare, també anomenat Berenguer. Arnau d’Almenara, senyor de Boldú i fill de Berenguer d’Almenara, tingué una filla, Elisenda d’Almenara, que es casà amb Gilabert de Centelles, el qual empenyorà els castells de Boldú i Almassor-que havia rebut com a dot- abans del 1309. Els marmessors testamentaris d’Arnau d’Almenara van vendre abans del 1321 el castell de Boldú a Pere Gener de Montblanc per 59 000 sous. L’any 1327 Pere Gener va permutar amb el monestir de Santa Maria de Poblet el castell de Boldú pel de Rubinat, a la Segarra. L’any 1414 Ferran I va vendre tota jurisdicció de Boldú a Poblet, i d’aquesta manera es completà el domini del monestir de la Conca de Barberà sobre el terme. A partir d’aquell moment i fins al segle XIX Poblet va ser el senyor del castell.
Actualment no resta cap element visible de l’antic castell de Boldú. Donava segurament a la plaça, prop de l’església.