El castell de Maldà corona la vila que s’estén als seus peus, en una punta d’una serra flanquejada pels torrents procedents de Vallbona de les Monges, al sud, i per la vall del Riu Corb, al nord. Els Cardona, vescomtes d’Osona, foren els primers senyors feudals i els primers repobladors de Maldà i d’una extensa zona de pobles i termes entorn seu. La possessió dels Cardona fou confirmada l’any 1082 per Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, comtes de Barcelona, en donar el castell de Maldà i el lloc i el castell de Maldanell a Ramon Folc I, vescomte de Cardona. En fer testament el 1084 Ramon Folc I deixà la meitat del castell de Maldà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Després de la seva mort volia que tingués el castell la seva muller i quan aquesta morís, Deodat i la seva esposa Ermessenda, filla seva, i el seu nét Bernat Amat en servei de Sant Vicenç; Ramon Folc I concedí a Sant Vicenç de Cardona tots els drets jurisdiccionals al castell de Maldà. També establí que després de la mort de la seva esposa, dues parts de la dominicatura de Maldà fossin per a Sant Vicenç de Cardona i la tercera part restant fos per a Deodat, l’esposa d’aquest i el seu nét Bernat Amat per tal que reconstruïssin el castell de Maldà. Finalment, per pagar les despeses de l’obra del castell i de l’església del mateix lloc, concedí el teloni de la sal de Cardona fins que s’hagués completat la construcció. Aquest testament fou confirmat el 1087.
No es tenen dades exactes de l’inici i l’acabament del nou castell. Un document de mitjan segle XII donat a conèixer per Sanç Capdevila esmenta en unes afrontacions les muralles i els portals. La torre del castell d’aquesta època -segons l’esmentat historiador- era situada a la part de ponent de la moderna església parroquial, en un indret que antigament s’anomenava “plaça de la Torre”.
Els Cardona tingueren infeudat el castell a diversos senyors. El 1135 Galceran de Vergós i els seus germans Carbonell i Ponç vengueren a Berenguer Arnau d’Anglesola i a la seva muller Guisla el castell de Sant Martí de Maldà, en alou, i el de Maldà, en feu del vescomte de Cardona, totper 15 morabatins. Els drets que Sant Vicenç de Cardona tenia sobre el castell foren recuperats pels vescomtes de Cardona el 1151, en què els canonges de Sant Vicenç renunciaren, a favor dels vescomtes, tots els seus drets sobre el castell de Maldà i com a compensació reberen dels Cardona els delmes del terme, un alou, la quadra de Viladasens i altres drets.
El 1248 Guillem II de Cardona, en canvi d’haver pogut vendre els castells i els llocs d’Alcarràs i Montagut, cedí al rei Jaume I els castells de Maldà i Maldanell, que a partir de llavors retindria en feu del rei. Després de diverses vicissituds, el 1306 Jaume II concedí el mer i mixt imperi dels castells de Maldà i Maldanell al vescomte Guillem Folc VI de Cardona, el qual hagué de continuar prestant homenatge al rei per aquest feu. El 1347 el rei Pere III vengué al vescomte Hug II de Cardona la potestat directa, el domini alodial i tots els altres drets que tenia i li poguessin competir en el castell de Maldà i el poble de Maldanell.
Els Cardona perderen el domini de Maldà I Maldanell quan, l’any 1450, Pere de Cardona (d’una línia secundària dels Cardona) en féu acta de venda a favor de Bernat Albert, senyor de Ponts. La senyoria de Maldà passà per via d’herència, desposori o venda a diferents llinatges de la noblesa catalana. Senyor de Maldà fou Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà, autor de les cròniques conegudes per Calaix de sastre, que nasqué a Barcelona l’any 1746 i va morir-hi el 1819. El 1868 heretà la baronia Josep de Càrcer i d’Amat i a través aquest llinatge en foren posseïdors els Vilallonga, barons de Segur, encara que desproveïts de tota jurisdicció i domini senyorial.
La degradació del castell començà quan una nit de l’any 1833, en plena guerra civil, un grup de carlins capitanejats per Badia de Castellserà entrà al castell i hi calà foc perquè no s’hi resistissin les tropes liberals i l’enderrocà fins que només en quedaren les quatre parets mestres. (RBC-CPO)
L’actual castell és un edifici del final de l’edat mitjana profundament reformat als segles XVII-XVIII, de planta gairebé quadrada amb finestres als seus murs i sengles torricons a cada angle. La façana principal és del 1682. Al seu interior hi ha un sector on es conserva una inscripció en una dovella que recorda que el 1212 Guillem I de Cardona féu bastir un nou castell a Maldà, essent mestre d’obres Andreu Felip. És difícíl creure que aquest sector on hi ha la dovella fos construït a l’inici del segle XIII. Es tracta d’una edificació d’estil gòtic. (JBM)