Les escasses restes d’aquest castell s’adossen a l’església parroquial de Santa Maria, situada a la part més elevada de la població de Preixana. El termino de Prixana és esmentat el 1082 com a afrontado territorial del castell de Montalbà, el qual aquest any fou donat pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda a Miró Riculf. Al segle XII el lloc de Preixana era senyorejat pels Anglesola; consta que l’any 1150 Berenguer Arnau d’Anglesola cedí la quarta part del castell de Preixana i del seu terme a Berenguer de Sanaüja, el qual n’era el castlà. Guillem de Cervera, senyor de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola, afavorí notablement el creixement de la població de Preixana; a la seva mort el 1172, heretà aquest indret el seu fill, dit també Guillem de Cervera, el qual l’any 1203 empenyorà el castrum de Preixana, juntament amb el de Verdú, al monestir de Santa Maria de Poblet, per tal de sufragar les despeses de la quarta croada a Terra Santa. Tanmateix, el 1227, el mateix Guillem de Cervera vengué al cenobi de Santa Maria de Vallbona els castells de Preixana i de Verdú, amb tots els drets i dominis jurisdiccionals, pel preu de 1 000 masmudines d’or.
El monestir de Santa Maria de Vallbona adquirí definitivament els drets sobre Preixana i altres poblacions properes el 1273, per una escriptura de compra signada per l’abadessa i Guillem d’Anglesola, pel preu de 5 000 sous. L’any 1380 el rei Pere III va acréixer el dominí de Vallbona sobre el lloc de Preixana i el seu terme atorgant-li el mer i mixt imperi pel preu de 22 000 sous. A partir de llavors i fins a la fi de l’antic règim Preixana restà inclòs dins la baronia de Vallbona.