El tossal del Mor s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Tàrrega i de la serra de Sant Eloi. Conquerit pel comte Ramon Berenguer I, aquest indret és esmentat des de l’any 1079, i la primera referència del seu castell data del 1119. La documentació fa esment d’una església emplaçada al mateix castell del Mor, dedicada a Santa Maria, que figura en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, després de l’església de Tàrrega, amb el nom simple de Mor. En la butlla d’Alexandre III de l’any 1180, la parròquia del Mor figura sota el patronatge de la canònica de Santa Maria de Solsona. Diverses referències notifiquen la presència de rector (anys 1133 i 1518) i fins i tot de vicari (l’any 1565). L’església de Santa Maria del Mor era lloc de pas de pelegrinatges fets per motius de sequera o pesta. Així ho mostren diverses notícies escrites dels anys 1444 i 1450.
Les seves restes es posaren al descobert l’any 1976 a la banda est del cim del tossal del Mor. Es trobaren algunes mostres de les guixeries policromades que cobrien les parets. Aparegué també la llosa superior de l’altar partida en dos i part d’un arc, d’una possible finestra, arrebossat de guix amb decoració policroma.