El poble de Nalec és situat sobre un petit turó de 487 m emplaçat a la vall mitjana del riu Corb, al seu marge esquerre. L’antic castell d’aquest indret és esmentat des del 1082, quan fou assignat com a dotació del monestir de Sant Pere Gros de Cervera, antic priorat del cenobi de Santa Maria de Ripoll.
L’església parroquial de Sant Jaume de Nalec apareix ja documentada en una relació de parròquies del bisbat de Vic datable entre el 1050 i el 1080. La seva dependència de la mitra vigatana perdurà fins l’any 1154, en què mitjançant una butlla del papa Anastasi IV es va ratificar la incorporació d’aquesta parròquia a l’arxidiòcesi de Tarragona, governada en aquell moment per l’arquebisbe Bernat Tort.
A la darreria del segle XV l’església parroquial de Nalec era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona i el delme era repartit entre el bisbe de Vic i l’abadessa de Vallbona de les Monges. La parròquia de Sant Jaume de Nalec tenia llavors com a sufragània l’església de Rocafort de Vallbona, situació que encara es manté actualment.
L’església parroquial de Nalec és avui dia un edifici bastit entre els segles XVII i XVIII, sense cap caràcter especial, que segurament fou aixecat sobre el temple romànic anterior. (MMFG-JDM)
Als afores de la població, hi ha set esteles discoïdals encastades al capdamunt de la tanca del cementiri nou, inaugurat el 1907, que deuen procedir de l’antic fossar parroquial. Les set esteles discoïdals, que cal datar a partir del segle XII, són en bona part força deteriorades per les inclemències. La seva actual situació en dificulta l’estudi. Una d’aquestes esteles és decorada amb una orla circular simple i una creu grega potençada, en baix relleu. Té un peduncle en forma de cua d’oreneta. (JMMR)