Situació
Mur nord d’aquesta possible fortificació, totalment malmesa i coberta d’enderrocs i vegetació.
EFS
Aquesta construcció és situada al lloc anomenat la Torreta, al capdamunt del límit meridional de la serra de l’Aguda que corre paral·lela a la riba dreta del Llobregós, des d’on es domina tota la vall i també les elevacions de més al nord. Aquestes restes foren localitzades per Jaume Coberó.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG654324.
Cal arribar-hi des de Torà, on s’ha de prendre una pista que puja a l’Aguda. Prop del cim, hi ha una desviació a l’esquerra que porta a les masies de Domènecs i de Renyes. Abans d’arribar-hi cal agafar un camí que porta als camps conreats de la part meridional de l’altiplà de la serra i des d’allí s’arriba a la roca enlairada plena de vegetació on es troben les restes.
Casa
Es tracta d’una construcció que devia ésser de planta rectangular, segons es pot deduir de la part actualment conservada, que és tota la part inferior del mur septentrional i la cantonada nord-est. La peculiaritat de la construcció és el fet de trobar-se recolzada directament sobre la roca sorrenca que aflora inclinada en sentit nord-sud. Aquest fet originà que el mur meridional fos de menys alçada que el paral·lel, el qual havia de baixar més fins a trobar el fonament rocós. Els murs laterals, més curts, s’ajustaven al perfil inclinat.
Avui destaca el mur nord de pedra seca, d’1,5 m d’alçada, format per carreus rectangulars ben treballats i de llargades diferents (en algun punt semblen situats al llarg i de través), que formen set filades de 20 cm cadascuna. La cantonada nord-oriental és un perfecte angle recte, cosa que demostra la qualitat constructiva de l’edificació. La part nord-oest està colgada per l’enderroc i la vegetació, si bé s’insinua algun mur. Cal assenyalar que entre les pedres caigudes per la banda nord, n’hi ha alguna que correspon als muntants d’una porta o finestra.
L’espai interior està totalment ple de terra, cosa que suggereix un acabament en tàpia de les parets. Tanmateix, fins que no es realitzi una excavació arqueològica, no podrem conèixer del tot aquesta estructura, que té paral·lels amb la del Castellar de Ponts, i que podria correspondre a la xarxa fortificada que devia protegir la frontera cristiano islàmica al voltant del segle XI. No obstant això, també podria correspondre a un mas relacionat amb les primeres repoblacions de la zona del Llobregós. En els dos casos, és ben segur el seu origen medieval, fet corroborat per la localització de fragments de terrissa reduïda del tipus de ceràmica grisa medieval. Aquest punt té una situació dominant i estratègica, i comunica visualment la torre de la Granja o de Camporrells amb el castell de l’Aguda.
Bibliografia
- Rubio, González, Markalaín, 1989, 13, pàg. 202.