Situació
Edifici molt remodelat que conserva la nau central i l’absis originals, del final d’època romànica.
ECSA-X. Solé
L’església de la Mare de Déu del Pla es troba aïllada en una plana al sud-oest de Biosca.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG629326.
Per a arribar-hi, cal prendre la carretera LV-3113 que va de Biosca cap a Guissona. Al cap de 2 km i a peu de carretera trobem, a mà dreta, el conjunt aïllat format per l’església i una masia. (XSB)
Història
És molt possible que la primera referència d’aquesta església es trobi en el testament sacramental de Ramon, castlà de Portell, jurat pels seus marmessors l’any 1098 sobre l’altar de Santa Maria d’una basílica situada al terme de Biosca. Segurament aquesta basílica no és l’església parroquial de Biosca sinó la Mare de Déu del Pla, ara dita Sant Pelegrí. L’advocació de Sant Pelegrí té el seu origen en la devoció a aquest sant que difongueren els religiosos servents de Maria o servites. Del segle XVIII es conserven uns goigs escrits en castellà en honor d’aquest sant. Segons la documentació, el nom de Santa Maria del Pla perdurà fins al segle XVII. (ABR)
Església
L’edifici, en el seu origen, era format per una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Ara es presenta molt transformat per les successives remodelacions, que han provocat que en l’actualitat l’església sigui de planta basilical, amb tres naus i una sola teulada de dues aigües. La nau central, coberta amb volta de canó apuntada, és capçada a llevant per l’absis original, el qual ha estat cegat per un envà. Les naus laterals, amb voltes de creueria, són capçades per sengles parets, darrere una de les quals, al sud, hi ha la sagristia. Les naus laterals s’obren a la nau central mitjançant arcs formers de mig punt.
L’absis original, un xic orientat cap a migjorn, té una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada. A l’esquerra de l’absis, hi ha adossada la sagristia, que és il·luminada per una petita finestra central. Les façanes nord i sud són totalment opaques i sense cap ornamentació, tret d’una finestra que hi ha a la nau lateral sud prop de la sagristia.
La façana de ponent manifesta, a través d’uns talls verticals a l’aparell, la diferent època de construcció de la nau central i les laterals. Al mig de la façana s’obre la porta, d’arc rebaixat i simples arcuacions en degradació, sobre la qual hi ha un rosetó de mitjan segle XIX i un campanar de paret d’un sol ull, també de construcció posterior. L’aparell és de carreus regulars, de grans dimensions a les cantonades, disposats en filades uniformes; tot plegat palesa les tecnologies de la fi del segle XII o del començament del segle XIII. En general els paraments són arrebossats amb morter de calç. (XSB)
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1958; Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 294-295.