Torre de la Granja (Biosca)

Situació

A l’extrem més occidental de la serra de l’Aguda que limita per la dreta la vall del Llobregós, hi ha les restes d’una fortificació o torre. Aquesta domina, des de l’est, el castell i la població de Biosca, així com la masia de la Granja situada al seu peu meridional.

Mapa: 34-13 (329). Situació: 31TCG642335.

A aquest indret només s’hi pot accedir caminant, ja sigui pujant directament des del poble de Biosca o també seguint els diversos camins que porten als camps de conreu que hi ha dalt de la serra fins a arribar al més ponentí. Des d’aquest punt, cal baixar pel llom oest de l’elevació fins a trobar el lloc on són les restes.

Torre

Actualment es pot observar la part inferior d’una estructura circular d’uns 6 m de diàmetre, la qual es fonamentava directament en la roca sorrenca allí existent. A la banda septentrional, es conserven les tres filades inferiors de la paret exterior, amb carreus irregulars de mida mitjana i units sense argamassa, a sobre de la qual resta com a testimoni d’una quarta filada un gran carreu rectangular ben treballat. Al costat sud-occidental, s’aprecia el fonament del mur fet de carreus irregulars posats al llarg i de través. L’enderroc de pedres pertanyents a l’edificació és generalitzat pels vessants del jaciment. Jaume Coberó va descobrir el jaciment i va trobar una pedra amb un escut heràldic, faixat d’or i gules, que sembla correspondre a la família Camporrells, cosa que li suggerí la identificació del lloc com a torre de Camporrells. Actualment, aquest escut es guarda al Museu de Torà. Per la nostra banda, tot i que en alguna publicació anterior acceptem la identificació proposada per Jaume Coberó, pensem que és més prudent denominar l’indret amb la referència toponímica més propera, en aquest cas la masia de la Granja. Tot i que la troballa esmentada sembla correspondre a un moment de la baixa edat mitjana, la construcció pot tenir el seu origen en el moment d’establir una frontera cristiana per aquesta part del riu en el primer terç del segle XI. Concretament, aquest punt seria el lloc que permetria salvar visualment l’enclotada situació del castell de Biosca en direcció a Torà.

Bibliografia

  • Rubio, González, Markalaín, 1989, 13, pàg. 202.