Situació
Façana de migdia de l’església, amb una finestra d’arc de mig punt i doble esqueixada.
X. Solé
L’església de Sant Miquel del Masdenforn es troba aïllada en la zona muntanyosa del terme municipal, gairebé al límit amb la comarca del Solsonès. Té al seu costat sud l’àmbit de l’antic cementiri.
Mapa: 34-13 (329). Situació: 31TCG644425.
Per a arribar-hi, cal prendre des de Sanaüja una pista en direcció nord-est que a uns 6 km, passat Sallent, arriba al coll dels Frares, des d’on s’agafa el trencall més a l’est que en 1,5 km ens porta al temple, situat a uns 100 m de l’abandonat mas d’en Forn. (XSB)
Història
Es coneix l’existència d’aquest indret des del 1097, any en què Ramon Guifré i la seva muller Belisandis feren donació perpètua a Santa Maria de Solsona del mas d’en Forn. La capella de Sant Miquel fou sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola. (ABR)
Església
Planta de l’església, de gran simplicitat.
X. Solé
Sant Miquel del Masdenforn és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular reforçada per un arc toral i capçada per un absis, lleugerament sobrealçat. L’absis, de planta semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera i s’obre a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació. Es conserva el paviment originari de lloses de pedra de grans dimensions on s’ha excavat una tomba davant de l’absis. Una reforma de l’any 1808 va paredar les finestres originals i obrí un ull de bou a la façana de ponent al mateix temps que afegí una cornisa de guix a ambdós costats de la nau. A la façana oest hi ha la porta d’entrada en arc escarser i adovellat, fruit de les mateixes reformes, damunt la qual hi ha l’ull de bou i un campanar d’espadanya d’un sol ull. A migdia de la mateixa façana de ponent hi ha la porta amb llinda que dona accés al cementiri adossat al temple. A la façana sud de l’església hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat amb carreuó, i vers ponent hom pot veure un arc més gran aparedat que possiblement correspon a l’antiga entrada, mig soterrada.
L’absis, més baix que la nau, és ornamentat amb un fris continu d’arcuacions llombardes, pròpies de l’arquitectura del segle XI, que és quan s’ha de datar aquest edifici. A l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt adovellat.
L’església té un aparell de carreuó no gaire ben escairat i irregular, disposat en filades amb tendència a la uniformitat. (XSB)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 302-303.