Situació
Vista del sector nord-est d’aquesta església, en avançat estat de ruïna, on s’aprecia l’aparell de pedra ben tallada i l’absis ornamentat amb dues mitges columnes, una a cada costat de la finestra.
ECSA-E. Pablo
L’església de Sant Miquel és situada prop de les ruïnes del castell de Tudela.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG593212.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (XSB)
Història
Una de les primeres referències del lloc de Tudela data de l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, canònica a la qual l’església de Tudela estava subjecta en aquell moment. Sembla que originàriament aquesta església, dins el bisbat d’Urgell, estigué dedicada a sant Pere i passà més tard a l’actual advocació de sant Miquel. Hom té notícia del capellà que regia aquest temple el 1203, dit Ponç de Tudela, el qual en aquest any es feu donat de la canònica de Santa Maria de Solsona i li cedí una vinya que tenia vora el Sió.
En la relació de parròquies i esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada el 1391 a la diòcesi d’Urgell, dins el deganat de la vall de Lord, consta que el capellà de Tudela satisfeu la quantitat de 20 sous. Tot i que en un primer moment l’església parroquial de Sant Miquel de Tudela tingué com a sufragànies les de la Prenyanosa, Malgrat i Queràs, l’any 1527 la parroquialitat passà de Tudela a l’església de Sant Miquel de la Prenyanosa. (ABR)
Església
Planta de l’església, alterada tan sols amb la renovació de la porta de ponent i una capella, més tard convertida en sagristia, al mur nord.
X. Solé
És un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. La nau era coberta per una volta de canó, ara totalment esfondrada, que arrencava d’una cornisa encara visible que en ressegueix tot el perímetre interior. L’absis s’uneix a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació. A l’interior del mur nord s’obre un arcosoli en arc de mig punt dins el qual n’hi ha un altre més petit, en forma de punta d’ametlla i, més a prop de l’absis, una porta dona accés a la sagristia.
La porta d’entrada, a la façana ponentina, és feta amb un arc rebaixat datat l’any 1807. Al mur sud s’obre una finestra d’una sola esqueixada. L’absis té la mateixa alçada que la nau i és ornamentat amb dues mitges columnes adossades que arrenquen d’un basament continu sense coronament; entremig de les columnes hi ha una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada, amb llinda monolítica. A la façana nord, sobresurt el cos adossat de la sagristia amb coberta independent, la qual és il·luminada per una finestra rectangular. L’aparell és de carreus ben escairats i irregulars, disposats en filades uniformes, que palesen les formes de la plenitud del segle XII. (XSB)
Necròpoli
Sarcòfag de pedra de tipologia antropomorfa, inclòs en un grup d’enterraments situat al costat de l’església.
ECSA-J. Bolòs
Al costat meridional de l’església de Sant Miquel de Tudela hi ha restes de la necròpoli que hi devia haver en època medieval al seu voltant. El que crida més l’atenció és un sarcòfag exempt, situat a un metre escàs del mur meridional del temple primitiu. Més enllà, hom pot veure també les restes d’una tomba excavada a la roca, fet que ens fa pensar que n’hi devia haver d’altres.
El sarcòfag és un bloc de pedra quasi paral·lelepipèdic, que fa 210 cm de llargada, uns 65 a 70 cm d’amplada i que té una alçada de 41 cm. Al seu interior té buidada una tomba antropomorfa amb el cap arrodonit, amb forma de ferradura, alçat per un capçal i ben diferenciat del cos. La longitud de l’enterrament buidat dins la pedra és de 180 cm, fet que fa pensar que era per a un adult. És orientat d’est (peu) a oest (cap).
Al peu del cingle hom pot veure restes òssies i almenys dues lloses rectangulars que devien cobrir aquesta tomba o altres enterraments.
En el cingle rocós, a uns 3,5 m del sarcòfag, hi ha una tomba antropomorfa partida per la meitat. Degué ésser cavada molt a prop del final de la plataforma rocosa; en trencar-se i esllavissar-se les vores de la roca, l’enterrament es va mig destruir. Malgrat això, hom pot saber que era un enterrament d’un adult, ja que fa uns 190 cm de llarg. D’altra banda, el seu cap és més quadrangular i menys escanyat que el del proper sarcòfag, però té la mateixa orientació est-oest que l’altre enterrament.
Tot i que sigui difícil d’assegurar, cal pensar que primerament fou feta la tomba excavada a la roca, potser al segle XI, i després el sarcòfag, potser a les acaballes del segle XII o al segle XIII. Hom pot assenyalar molts paral·lelismes entre aquest sepulcre i altres sarcòfags trobats en altres comarques i, fins i tot, amb alguns enterraments de lloses, com els de Sant Sebastià del Sull (Berguedà) o com el del Maset de Montmagastre (Noguera). (JBM-JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Bertran, 1979, II, pàg. 299; Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 218-219; Baraut, 1986, doc. 79, pàgs. 173-176.
Bibliografia sobre la necròpoli
- Riu, 1986-87, VIII, pàgs. 151-210.