Fons d’art romànic del Museu Duran i Sanpere de Cervera

El museu

L’actual Museu Duran i Sanpere de Cervera està integrat per diversos àmbits en els quals es localitzen obres d’art i altres peces relacionades amb el món de la paleontologia, l’arqueologia, la història comarcal i l’etnografia. Aquesta institució està vinculada al Centre Comarcal de Cultura de Cervera, del qual formava part, i tingué el seu origen vers l’any 1914.

Inicialment les poques peces de l’incipient museu, juntament amb l’Arxiu Municipal, es van ubicar a la Casa de la Ciutat de Cervera. L’any 1918, l’Arxiu, i cal suposar que també les obres que constituïen l’embrió del futur museu, van ser traslladats a uns locals cedits per un particular. Mentrestant, les col·leccions anaven creixent i enriquint-se. Una casa del Carrer Major —situada a l’actual número 15—, que des del segle XVIII havia estat la seu d’una fundació docent —Fundació d’Antoni Martínez—, l’any 1932 va passar a ésser el lloc triat per a albergar-hi els fons arxivístics i museístics. En aquests moments l’Ajuntament cerverí pogué disposar d’un edifici que havia de contenir l’Arxiu, el Museu i la Biblioteca Popular, situació que es va veure afavorida per la designació que la Generalitat de Catalunya va fer, aquell mateix any 1932, de la ciutat de Cervera com a indret on es desenvolupés la primera institució cultural que havia de servir d’assaig i possible model per a les posteriors que s’anessin creant arreu de les terres catalanes, dintre del pla de creació d’una xarxa de Centres Comarcals de Cultura. Però l’esclat de la Guerra Civil Espanyola va paralitzar tota aquesta activitat emprenedora i va impedir prosseguir tots aquells projectes, fins i tot abans que s’haguessin conclòs les obres necessàries per a adaptar-hi el nou Museu. Amb la finalitat que les peces no patissin cap mena de deteriorament o es destruïssin, una bona part dels fons arxivístics i museístics van ésser traslladats a un dipòsit organitzat que el Servei de Protecció de la Generalitat posseïa a Viladrau.

Finalitzat el conflicte bèl·lic, les obres que havien estat desplaçades van retornar a Cervera. Aleshores va ésser necessari que el Centre Comarcal de Cultura de Cervera s’adaptés a la nova situació. Els fons d’aquest incipient museu van aglutinar també una part de les peces arqueològiques, relacionades amb el procés evolutiu de la cultura humana, que es trobaven al Museu Pedagògic que Francesc Naval va organitzar a l’edifici de la Universitat, desmantellat després de la Guerra Civil Espanyola. D’altra banda, va annexionar la col·lecció d’estris agrícoles i d’atuells i altres elements integrants del parament de qualsevol casa rural de la zona, reunida per iniciativa de la Cooperativa Comarcal del Camp mitjançant tot un seguit de donacions que nombrosos particulars feren al final del 1963; aleshores s’ubicà provisionalment en una de les ales de l’edifici de la Universitat de Cervera, al costat de l’Institut Laboral, i configurà, de forma encara incipient, l’anomenat Museu del Blat i la Pagesia.

No fou fins l’any 1958 que s’inaugurà el primer espai del Museu Duran i Sanpere, dedicat a la secció d’art religiós, i que es va ubicar a l’església de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Al final dels anys seixanta i començament dels setanta es va inaugurar l’espai que configura el Museu del Blat i la Pagesia, situat al costat mateix de l’esmentada església, i l’àmbit del pis superior on es troben les anomenades sales Cahner —en honor de l’aportació econòmica que aquesta família va fer per ampliar el Museu— i Francesc Naval. Cal esmentar que a l’anomenada sala J del Museu del Blat i la Pagesia, que correspon a un celler, es conserven alguns elements arquitectònics i escultòrics. A l’inici dels anys vuitanta el Centre Comarcal de Cultura de Cervera es va desfer i l’Arxiu i la Biblioteca van ésser traslladats a l’edifici de la Universitat. Actualment, al número 15 del Carrer Major d’aquesta ciutat només resten els diversos espais que constitueixen el Museu Duran i Sanpere, del qual té cura el Centre Municipal de Cultura de Cervera, constituït fa pocs anys.

El fons d'art romànic

A continuació, farem esment d’aquelles peces conservades en algun dels àmbits del Museu Duran i Sanpere de Cervera i que considerem que són o poden ser romàniques.

Capitell núm. 1 235

• Procedència: Cervera. Havia format part d’una col·lecció particular
• Datació: primera meitat del segle XIII
• Mides: 28,5 × 21 × 21 cm
• Inventari: Núm. d’inventari: 1 235; núm. 35 del Registre General Duran i Sanpere. És exposat a la capella intermèdia del costat de l’Epístola de l’església de Sant Joan de la comanda de l’Hospital

Capitell, de forma aproximadament troncopiramidal invertida, que presenta un estat de conservació regular, amb manca d’algunes petites parts i amb algunes zones erosionades. El collarí és llis i tant els angles com els espais intermedis de l’àbac contenen un dau, sovint força malmès. La decoració escultòrica de les quatre cares del tambor és la mateixa, a base d’elements vegetals. De cadascun dels daus dels angles penja una pinya flanquejada per dues fulles carnoses, una per banda, que és sostinguda per dues tiges amb ornamentació perlejada. Aquests peduncles se separen i cadascun descendeix, en diagonal, vers la part inferior de la cara corresponent fins a formar part, més enllà, de l’element vegetal compost per una flor flanquejada per dues fulles carnoses. Com que se segueix el mateix esquema compositiu a les quatres cares del tambor, resulta que, vers la part superior de cadascuna d’elles i a la zona inferior dels angles, es produeix un entrecreuament d’un parell de tiges. Aquest capitell, de factura bastant bona, ha estat relacionat per A. Duran i Sanpere amb els del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès.

Element d’arquivolta núm. 1 236

• Procedència: desconeguda
• Datació: segle XIII
• Mides: 20,4 × 15 × 37 cm
• Núm. d’inventari: 1 236. És exposat a la capella intermèdia del costat de l’Epístola de l’església de Sant Joan de la comanda de l’Hospital

Element arquitectònic que sembla procedir de la zona d’arquivoltes d’alguna portada romànica tardana, on s’aprecia una motllura abossellada i una decoració de ziga-zagues, on la cara anterior ha estat resseguida per una línia incisa. Aquest tipus d’ornamentació va ser molt habitual a les portes pertanyents a l’anomenada “escola de Lleida”.

Fragment de capitell núm. 1 237

• Procedència: Cervera (?)
• Datació: segle XIII
• Mides: 15 × 19,8 × 21 cm
• Núm. d’inventari: 1 237. És exposat a la capella intermèdia del costat de l’Epístola de l’església de Sant Joan de la comanda de l’Hospital.

Fragment de capitell, força malmès, on hom veu que cadacuna de les cares és decorada mitjançant dues parelles de bandes perlejades que es creuen. A dues de les cares hom troba, a més, una cinquena cinta, també ornada amb perletes, disposada verticalment a la zona triangular superior. Aquesta decoració escultòrica està feta de manera bastant barroera.

Imposta núm. 1 241

• Procedència: desconeguda
• Datació: primera meitat del segle XIII
• Mides: 12,4 × 66,5 × 39,5 cm
• Núm. d’inventari: 1 241. És exposada a la capella intermèdia del costat de l’Epístola de l’església de Sant Joan de la comanda de l’Hospital

Imposta que devia coronar originàriament un pilar d’alguna construcció religiosa; és decorada escultòricament la part corresponent al biaix de totes quatre cares amb el mateix motiu ornamental. Consisteix en dues cintes perlejades que es van entrellaçant, i configuren tot un seguit de superfícies circulars, cadascuna de les quals ocupada per un element vegetal, compost per quatre fulles i una flor central, dirigit alternativament cap amunt i cap avall. L’estat de conservació d’aquesta peça és regular, ja que manca la major part d’un dels costats i tres dels angles.

Capitell núm. 835

• Procedència: desconeguda
• Datació: segle XIII
• Mides: 25 × 20 × 20,5 cm
• Núm. d’inventari: 835. És exposat a la sala J —celler— del Museu del Blat i la Pagesia

Capitell, de forma troncopiramidal invertida, que presenta un estat de conservació regular. A cadascun dels angles, ocupant tota l’alçada del tambor, s’hi ha disposat una fulla lanceolada llisa, sense cap mena d’indicació dels corresponents nervis, que a la part alta es decanta cap endavant. A la zona superior de les quatre cares del capitell s’hi ha disposat un parell d’espais triangulars, amb els vèrtexs cap avall, ocupats per tot un seguit de grans.

Fragment d’imposta núm. 855

• Procedència: desconeguda
• Datació: romànic (?)
• Mides: 7,8 × 28 × 26 cm
• Núm. d’inventari: 855. És exposat a la sala J —celler— del Museu del Blat i la Pagesia

Fragment d’imposta que a la zona obliqua és decorada escultòricament per flors de set pètals —una de conservada completament i altres dues només de manera parcial— incloses en sengles cercles, havent-se emprat la talla bisellada o aresta viva. Aquest element floral, que pot tenir un nombre de pètals variable, i que també pot interpretar-se com un motiu estrellat, té els seus orígens a l’antiguitat, amb una àmplia difusió durant l’edat mitjana, tant en construccions arquitectòniques com en sarcòfags. Encara que sovint s’hi ha volgut veure un simbolisme relacionat amb l’ànima, especialment pel que fa a les peces funeràries, també és cert que moltes vegades només té un sentit ornamental, com crec que s’esdevé aquí. El fet que aquest fragment d’imposta sigui un element totalment descontextualitzat, sense saber-se la seva procedència, i l’àmplia difusió que al llarg del temps va tenir aquest motiu fan molt difícil poder-ne precisar la datació.

Doble capitell núm. 1 252 1

• Procedència: monestir de Santa Maria del Pedregal (Talladell) (?)
• Datació: segona meitat del segle XIII
• Mides: 33,5 × 53,8 × 26,5 cm
• Núm. d’inventari: 1 252. 1; núm. 42 del Registre General Duran i Sanpere; capella del costat de l’Epístola més propera a la capçalera de l’església de Sant Joan de Jerusalem; ingressà al Museu l’any 1938, en concepte de propietat, a través de la compra feta a un antiquari

Es tracta de dos capitells de forma troncocònica invertida, amb el corresponent àbac o cimaci, el qual no ha estat decorat escultòricament. Els collarins, bastant malmesos, són llisos. Els motius que ornen tots dos capitells, perduts en part, sobretot a la zona inferior i als angles superiors, són els mateixos en totes les seves cares. La superfície dels tambors és coberta per un seguit de tiges perlejades que s’entrellacen i que, a la part superior, originen unes pinyes —s’han perdut les disposades als angles—, cadascuna de les quals té quatre fulles estriades, que, dirigides cap a les tiges, passen per darrere d’elles, de manera que els extrems, vinclats, es troben disposats al seu damupt. Aquest parell de capitells prové del mateix conjunt que el que porta el núm. d’inv. 1 252. 2 d’aquest Museu de Cervera, a causa de les seves estretes similituds quant a la forma i dimensions. A. Duran i Sanpere (1962, pàg. 29 —pàg. 19 de la separata—; 1977, pàg. 515) apunta la possibilitat que tots ells procedeixin del monestir del Pedregal (Talladell). A més, els data al segle XII, datació que sembla massa antiga, sobretot a causa de la forma que tenen. Una datació dins de la segona meitat del segle XIII sembla, doncs, més versemblant.

Doble capitell núm. 1 252 2

• Procedència: monestir de Santa Maria del Pedregal (Talladell) (?)
• Datació: segona meitat del segle XIII
• Mides: 33 × 54 × 27,5 cm
• Núm. d’inventari: 1 252. 2; núm. 43 del Registre General Duran i Sanpere; capella del costat de l’Epístola més propera a la capçalera de l’església de Sant Joan de Jerusalem; ingressà en aquest museu l’any 1938, en concepte de propietat, a través de la compra feta a un antiquari

Aquests dos capitells, conservats de manera acceptable, tenen forma troncocònica invertida. A la part superior hi ha el corresponent àbac o cimaci, que no ha estat decorat escultòricament, i a la inferior, els respectius collarins, que són llisos. Tots dos capitells han estat decorats amb els mateixos motius. La part inferior dels tambors està ocupada per un fullatge d’acant, d’on sorgeixen grups de tiges. La central de cadascun d’ells acaba en una fulla composta, constituïda per vuit folíols, quatre per banda; hi ha altres dues tiges que finalitzen en una pinya. Als angles superiors formats per la cara frontal i la lateral exterior de tots dos capitells, s’hi ha disposat un parell de volutes. Així mateix, hi ha dues volutes més al mig de la part alta de la zona anterior del doble capitell. A causa de les grans similituds que aquest presenta amb el que porta el núm. d’inv. 1 252. 1 d’aquest mateix Museu de Cervera, tant pel que fa a la forma com a les dimensions, cal suposar que provenen d’un mateix conjunt. El capitell que aquí es comenta es trobava originàriament, però, a causa de l’aspecte de la seva part posterior, adossat a algun mur o pilar. A. Duran i Sanpere (1962, pàg. 29 —pàg. 19 de la separata—; 1977, pàg. 515) suggereix que tots ells poden procedir de l’antic monestir del Pedregal (Talladell) i els situa al segle XII, datació que crec que s’ha d’avançar a la segona meitat del segle XIII.

Capitell núm. 1 238

• Procedència: desconeguda
• Datació: segona meitat del segle XIII
• Mides: 25 × 21,8 × 21,7 cm
• Núm. d’inventari: 1 238; capella intermèdia del costat de l’Epístola de l’església de Sant Joan de Jerusalem

Capitell de forma de frust de piràmide invertida i de base arrodonida, bastant ben conservat, tot i que està una mica erosionat, sobretot a les zones altes. L’àbac o cimari és llis, com també ho és el collarí, per sota del qual trobem una petita part del fust. El tambor és decorat amb motius vegetals. De la base de cadascun dels angles sorgeix una tija que dóna lloc, vers la part superior, a una pinya, la qual està flanquejada per dues fulles, una per banda. A la zona inferior central de totes quatre cares del capitell hi ha un motiu ovalat, disposat verticalment, que es troba seccionat per mitjà d’una banda solcada per petites estries horitzontals, que deu representar un fruit. Els motius vegetals emprats en aquest capitell corresponen a uns repertoris que es donen durant el romànic i es continuen produint al llarg del gòtic, raó per la qual es fa difícil de precisar-ne amb una relativa exactitud la datació, que crec molt tardana, segurament dins la segona meitat del segle XIII.

Bibliografia

• Duran, 1959, pàgs. 43 i 44; 1962, pàgs. 11-37; 1977, pàgs. 487-528
• Duran, 1962, pàg. 29; 1977, pàg. 515
• Duran i Sanpere, 1962, pàg. 29 (pàg. 19 de la separata); 1977, pàg. 515