Situació
Vista de conjunt de l’església des de la part de migdia.
ECSA-I. Estany
L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al capdamunt del poble de Gàver, al costat de les ruïnes del castell.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG664166.
L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior. (XSB)
Història
El lloc de Gàver és documentat per primera vegada el 1015, any en què formava part de la marca extrema del comtat de Berga. Tot i aquesta vinculació amb el comtat berguedà, la parròquia de Gàver va pertànyer des dels seus inicis fins al 1957 al bisbat de Vic, moment en què passà a la diòcesi de Solsona.
La parròquia de Gàver és esmentada ja en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII amb el nom de Gaver o Gavar. Consta que el prevere de Gàver pagava dos sous de tributació a la catedral. Hom ha calculat que la fundació de la parròquia de Gàver s’ha de situar en el període 1026-50. Santa Maria de Gàver va tenir sempre com a sufragània l’església de Sant Julià d’Estaràs.
L’antiga església de Gàver va perdre el seu caràcter parroquial i va restar desafectada en bastir-se el 1971 un nou edifici dedicat també a Santa Maria al peu de la carretera, en substitució del primitiu temple. (ABR-CPO)
Des de fa anys un grup de veïns de Gàver han portat a terme diverses intervencions a l’església de Santa Maria, amb la col·laboració i l’assessorament tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat, per tal d’aturar el progressiu deteriorament de l’edifici. La primera fase del projecte de restauració, que es va fer l’any 1979, tenia com a objectiu la reparació de les voltes, l’estabilitat de les quals era molt precària a causa de les nombroses esquerdes que les afectaven. El procés va consistir a aixecar les teules i buidar tot un rebliment de terra i pedra dipositat entre les dues voltes, sobre el qual descansava la teulada. En netejar la volta de la nau meridional es va observar que, a l’extrem SW, hi restava part d’una antiga teulada feta de lloses. La segona fase s’inicià l’any 1989 i se centrà en l’interior de l’església. La restauració consistí a eliminar el revestiment de guix que cobria les parets i les voltes, deixant els paraments a la vista, i a aixecar l’enrajolat de l’església. (IEM)
Església
Planta de l’església, formada per dues naus bessones de llargada desigual, comunicades per una gran arcada apuntada.
X. Solé
Es tracta d’un edifici format per dues naus bessones, cobertes amb volta de canó apuntada, sense absis diferenciat, i comunicades mitjançant una gran arcada apuntada. Una teulada de dues aigües cobreix les dues naus. Durant la restauració de l’edifici hom es va adonar que la nau sud havia tingut una teulada de lloses. Aquesta nau és més llarga que la nau nord i correspon a l’edifici original, ampliat amb la nau nord. La nau sud era capçada per un absis de planta semicircular, del qual resta la banqueta de fonamentació, que fou substituït posteriorment per una capçalera plana. En el mateix moment de la substitució de l’absis —potser entre el segle XIII i el segle XV— s’afegí la nau nord i se substituí l’antiga volta de canó de perfil semicircular de la nau original per una altra d’apuntada.
A la façana sud, presidida pel cementiri, hom troba de ponent a llevant un contrafort que reforça l’angle sud-oest, la porta d’entrada, d’arc de mig punt adovellat, una finestra geminada amb columna i capitell trapezial, un campanar de cadireta de dos ulls i dues finestres d’una sola esqueixada que il·luminen l’absis. A la façana oest hi ha dues finestres diferents. La corresponent a la nau sud és geminada com la del mur sud i la corresponent a la nau nord és més petita i amb llinda. A la façana est, només hi ha una finestra amb llinda a la capçalera de la nau nord, actualment paredada. L’aparell de l’església és de carreus i carreuons irregulars disposats en filades amb tendència a la uniformitat.
Detall de la façana de migdia, amb la porta d’entrada i una finestra geminada amb columna i capitell trapezial.
ECSA-I. Estany
Cal assenyalar la singularitat de la finestra geminada a la façana sud, en un emplaçament no habitual en les obres del seu temps i que hom retroba a l’església ribagorçana de Sant Anton (o Sant Joan) de Pano (Graus). Es tracta d’una església les parts més antigues de la qual —façana de ponent de la nau sud, sector oest de les façanes sud i nord de la mateixa nau, banqueta de l’absis— s’inscriuen perfectament en les formulacions de l’arquitectura llombarda del segle XI. (XSB)
Escultures
Formant part de les escales que accedeixen a l’església hom pot observar el que sembla una imposta de la primitiva església del segle XI. Es tracta d’una llosa que té decoració gravada en una de les cares estretes. El seu gruix és similar al de les filades del parament romànic de l’església.
L’any 1990, en netejar l’espai de davant l’edifici, es va descobrir un fragment del que podria ser una altra imposta similar, també decorada amb els motius de les volutes. També es recuperà una estela funerària, de forma discoidal, que presenta un estat de conservació molt precari: li manca un sector del disc i la seva decoració està pràcticament esborrada a causa de l’erosió. Va ser trobada en el replà que hi ha davant del mur meridional. (IEM)
Excavacions arqueològiques
Planta de l’església primitiva, que en part forma l’actual nau de migdia, amb indicació del basament de l’absis aparegut en l’excavació del 1989.
I. Estany
L’any 1989, arran de la restauració del temple, es produí una intervenció del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, en descobrir-se a la zona de capçalera de la nau de migdia la banqueta de l’absis de l’edifici del segle XI, així com diverses restes humanes. En extreure el rebliment en el qual s’havien practicat les inhumacions, es va poder documentar en planta la cara interna de la banqueta de l’absis semicircular, de la qual resta una sola filada, i la seva gruixària (1,20 cm). Malauradament, la capçalera quadrada que substitueix l’antic absis tapa tota la seva cara externa, excepte un tram molt reduït. A la zona del presbiteri, i a tocar del mur meridional de la nau, hi havia una tomba tallada a la roca. La forma del retall no és gaire definida, però hi havia algunes pedres col·locades intencionalment per tal de precisar-ne el contorn.
Durant aquesta intervenció es va aixecar també l’enrajolat de la nau nord, on es va constatar que tot el paviment, fins i tot el del presbiteri, recolzava sobre el fiter, i que no hi havia restes pertanyents a l’edifici primitiu. Les diferents característiques de la superfície de la roca al sòl de les dues naus palesaven que a la meridional el fiter havia estat utilitzat com a paviment, ja que era molt llis i a les esquerdes no hi havia arestes. Contràriament, en la nau veïna el fiter no presentava aquests trets. (IEM)
Bibliografia
- Font i Rius, 1969-83, vol.I (I), doc. 12, pàgs. 23-25; Pladevall, 1971-72, fase. 113-120, pàgs. 283-304; Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 264-265.