Situació
Magnífica Torre circular adossada a un edifici tarda que fou la torre mestra d’aquest desaparegut castell.
ECSA-J. Bolòs
D’aquest antic castell només n’ha pervingut la torre.
Pertany al municipi d’Estaràs per pocs metres, ja que el nucli habitat més proper és Sant Ramon, a ponent. La torre s’aixeca a l’extrem d’un petit esperó delimitat per dos modestos barrancs, al mig d’un caseriu, vora l’església romànica de Sant Pere.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG655209.
Des de Sant Ramon cal agafar la carretera de Calaf. Al cap de poc més de 500 m es veu a la dreta la torre medieval. Cal agafar el primer camí cap al sud, a mà dreta, que després de creuar un barranc, a uns 300 m, ens porta al lloc on s’aixeca la torre. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
La història d’aquest castell presenta algunes dificultats per la confusió que es produeix en la documentació entre el lloc de Castellmeià i el de Mejanell, que és un diminutiu de Meià, el seu nom original. És molt probable que el Mediano que consta el 1079 com a feu de Ramon Miró sigui aquest castell. Tanmateix, el primer esment segur del castell de Mejanell (anomenat en aquell moment Meià) és de l’any 1098, en què Guillem Guitard, la seva esposa Guilla, vídua d’Eribau de Llobera, i el seu fill Carbonell feren donació de l’església de Sant Cugat de Portell a la canònica de Solsona. Entre les afrontacions del terme parroquial hom esmenta, a migdia, el castell de Meià, que es correspon sens dubte amb l’indret que estem estudiant. El 1280 ja es consigna el castell de Meianel.
El terme de Mejanell va estar vinculat als senyors de la Manresana. El 1710 Joan de Copons, senyor de la Manresana, també n’era de Mont-ros i Mejanell. (ABR)
Església
Planta i secció de la torre, amb indicació de la falsa volta que cobreix la planta baixa i de la porta primitiva situada al primer pis.
EFS
Com ja s’ha esmentat, l’únic del castell de Mejanell que ha arribat fins avui dia és la torre. Es tracta d’una torre de planta circular que conserva encara una alçada superior als 7 m. Descansa directament sobre la roca calcària que es veu retallada a la part est, únic punt on està exempta de construccions annexes.
Al sud, al pis principal, s’obre la porta d’entrada a gairebé 4 m del sòl. Presenta un arc adovellat de mig punt clarament diferenciat del parament exterior. Són dovelles ben treballades de 20 cm de llargada, mentre que la resta de carreus de la torre són rectangulars, uns de més allargassats que d’altres, units amb argamassa i que donen una bona homogeneïtat a tot el conjunt. La part inferior de la porta es troba al nivell de la teulada de la casa que té adossada i ha perdut els carreus inferiors. El pas cap a l’interior de la torre és cobert amb una volta de canó feta de llosetes molt allargassades unides amb molta argamassa. En aquest pas es veu el forat esquerre de la balda, mentre que el dret està tapat. Malauradament, en l’actualitat no és possible l’accés a l’interior, ja que a un metre està barrat el pas per les pedres que deuen procedir de la part superior de la torre i que en caure han farcit tot el pis principal. Des de fa uns seixanta anys es pot accedir a l’interior de la cambra inferior, gràcies a una porta oberta a peu pla en la part baixa de la torre. Aquesta fou encalcinada i habilitada com a celler, i es pavimentà amb la mateixa rajola que la de la resta de la masia. Es pot apreciar molt bé la falsa cúpula que cobria aquesta cambra, amb el forat circular d’accés tapat per quatre fustes i pedres. És curiós veure com les diferents habitacions de cada pis de la casa que s’adossa a la torre a migdia integren de tal manera la paret corbada en la seva pròpia decoració que es fa difícil reconèixer-la si no fos per aquella forma tan poc habitual en un habitatge. La torre de Mejanell, en realitat la torre mestra d’un petit castell, a causa de les seves característiques constructives, pot ser datada a la segona meitat del segle XI. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàg. 207; Serra i Vilaró, 1958, pàg. 38; Costa, 1959, vol. II, pàg. 653; Turull, 1991, pàgs. 96-99 i 249.