Situació
L’església parroquial de Sant Salvador és situada als afores del poble de Granyanella, que s’emplaça en un indret encastellat a l’esquerra del riu d’Ondara.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG520129.
Granyanella és a uns 4 km de Cervera per la carretera LV-2141. (MLIR)
Història
Com totes les parròquies d’aquest sector, els orígens de Sant Salvador de la Granyanella es remunten al segle XI. La parròquia de Granyanella ja es troba en les llistes de les parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII. La primitiva advocació de l’església era Santa Maria i no pas Sant Salvador. En la visita pastoral del 1331 consta que l’església parroquial era dedicada a Santa Maria. De la mateixa manera apareix esmentada en la relació de parròquies del deganat de Cervera que havien de pagar els delmes al bisbat de Vic el 1366. En la visita pastoral del 1428, Pere de Trasserres, paborde de Castellterçol, inspeccionà l’altar de Sant Salvador i el seu benefici situat dins l’església parroquial. Potser llavors aquesta advocació substituí la primitiva de Santa Maria. Al segle XVI Sant Salvador de Granyanella s’integrà al bisbat de Solsona.
L’església parroquial actual està situada fora del clos del poble, vora el cementiri. És una construcció barroca que recorda les construccions del monestir de Poblet. (ABR)
Escultura
Estela funerària —la primera descrita en el text corresponent— conservada al cementiri de la població.
J.M. Miró
Al cementiri de Granyanella hi ha tres esteles funeràries discoidals d’època medieval que han estat utilitzades per a decorar els murs de l’esmentat fossar; una és situada al mur de llevant, i les altres dues es troben als respectius angles de la paret de la porta d’entrada. Les tres foren realitzades amb pedra saulonenca del país.
De les tres esteles destaca una que és situada vora un dels angles de la paret de la porta, la qual presenta un peduncle de “cua d’oreneta”. El disc és circumscrit a l’anvers per una orla circular simple, emmarcant una creu de braços iguals, eixamplada, amb les extremitats lleugerament còncaves a tocar l’orla, tota ella en baix relleu.
L’altra estela discoidal situada vora l’altre angle del mur de la porta és pràcticament igual a la que s’acaba de descriure pel que fa a l’anvers, però al peduncle té incisa la data del 1867, la qual cosa mostra un reaprofitament de la peça. Al revers hi ha una orla circular simple centrada per una creu de sis braços iguals, eixamplats i de poc relleu, i vores còncaves que donen lloc a la sexfòlia.
La tercera estela, situada al mur de llevant, és decorada amb una creu de braços iguals, eixamplada, i vores convexes. Al bell mig d’aquesta ha estat gravat un motiu cruciforme incís a bisell. (JMMR)