Situació
Aspecte que ofereix, des de la part sud-est, aquesta antiga sufragània de Granyanella, amb l’absis mig tapat per la sagristia tardana.
ECSA-M. Catalán
L’església sufragània de Sant Jaume és situada a l’entrada del poble de la Móra, aïllada i amb l’àmbit de l’antic cementiri, ara convertit en plaça, a migjorn.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG496128.
Venint de Cervera i anant cap a Tàrrega per la carretera N-II, a uns 6 km s’agafa una pista a mà esquerra en direcció sud que en 1 km ens porta a la Móra. (XSB)
Història
Aquesta església fou sempre una sufragània de Sant Salvador de Granyanella, que es troba a 3 km de distància seguint amunt el riu d’Ondara. Sant Jaume de la Móra no consta en les primeres llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a les croades a la diòcesi de Vic els anys 1279 i 1280. Amb tot, l’indret és documentat des del 1120. La primera referència directa de Sant Jaume de la Móra la proporciona la visita pastoral que Nicolau de Pedralbes feu a Fonolleres el 1428, en la qual es fa esment que el rector de la Móra era el beneficiat d’una fundació creada per Guerau Satorre. Com totes les parròquies i sufragànies d’aquest sector, al final del segle XVI s’integrà al bisbat de Solsona. (ABR)
Església
Planta de l’església, molt modificada per l’afegitó de capelles laterals i una sagristia.
X. Solé
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó rebaixada i amb petxines, reforçada amb dos arcs torals, i capçada per un absis de planta semicircular sobrealçat i cobert amb volta de quart d’esfera.
A banda i banda de la nau s’obren dues capelles mitjançant arcs formers de mig punt rebaixats. La del costat nord és coberta amb volta de creueria i la del sud amb volta rebaixada i petxines. A llevant d’aquesta capella hi ha la sagristia, coberta amb volta de canó i accessible des de l’absis. A la façana oest hi ha la porta, d’arc de mig punt i de grans dovelles, ornada amb una arquivolta, damunt la qual hi ha un ull de bou i un campanar de cadireta de tres ulls de grans proporcions. A la façana sud, hi ha una porta paredada d’arc de mig punt adovellat, potser la primitiva porta d’accés a l’església. A la façana est l’absis és de la mateixa alçada que la nau i té una finestra paredada d’esqueixada simple amb un arc de mig punt monolític. Al mur nord, la capella, més baixa que la nau i amb coberta de dues aigües, és il·luminada per una finestra amb llinda orientada a l’est, també paredada.
L’aparell de les parts més antigues de l’edifici és de carreus i carreuons no gaire ben escairats i irregulars, disposats en filades amb tendència a la uniformitat, la qual cosa posa en evidència que es tracta d’una obra rústega que hom pot datar al segle XII. (XSB)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1981, pàg. 249; Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1322, pàgs. 149-150; Altisent, 1993, vol. I, doc. 419, pàgs. 315-316.