Situació
Interior de l’extrem de llevant de l’església, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb quatre singulars arcs torals apuntats.
ECSA-M. Catalán
L’església de Sant Pere dels Pastors forma part d’un conjunt aïllat d’edificacions situat 1 km al sud-est de Guissona, a mà dreta i a peu de la carretera que va a Sant Guim de la Plana. (XSB)
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG593270.
Història
Aquesta capella es trobava dins l’antic terme de Fluvià i se’n tenen notícies des del segle XIII. Consta una donació a aquesta església l’any 1234. El nom de l’església fa referència a la tradició que assegura que sant Pere aparegué a uns pastors i els obligà a bastir una capella en aquell indret. Ha estat un dels santuaris principals de la parròquia de Guissona. S’hi anava en romeria fins al principi del segle XX el matí del segon dia de la festa major del poble. (ABR)
Església
Planta de l’església, sense absis diferenciat, ampliada posteriorment cap a ponent amb una mena d’atri campanar i dues porxades.
X. Solé
El temple, de dimensions petites, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb quatre arcs torals de perfil apuntat. No té absis diferenciat i la coberta és de dues aigües. A la banda de tramuntana, una porta dona accés a la sagristia, un àmbit dividit per un arc de mig punt i il·luminat per una petita finestra quadrangular orientada a l’oest. A la banda de migjorn de la nau i enfront de la sagristia, s’obre una finestra rectangular que és l’única entrada de llum al temple. L’edifici ha sofert transformacions importants al seu entorn, i les construccions auxiliars amaguen les façanes de l’església. A la banda de ponent de la nau s’alça una construcció quadrada que s’obre a la nau mitjançant un arc de mig punt de quasi la mateixa amplada. Aquest espai és cobert amb volta de creueria. Damunt seu s’aixeca el campanar de torre. A banda i banda d’aquest espai, dues porxades simètriques allarguen la façana de ponent, on hi ha l’actual porta d’accés al temple, d’arc de mig punt adovellat, amb data de l’any 1725.
L’obra original —el sector de llevant de l’església— es pot relacionar amb altres edificis similars, d’una nau sense absis diferenciat coberta amb voltes reforçades per arcs torals molt propers entre ells, com la de Sant Domènec del Tossal o l’església de la Fatarella, que assenyalen la fi de les formes romàniques i l’inici de les formes constructives gòtiques, al tombant dels segles XIII i XIV. (XSB)
Bibliografia
- Camps-Santaeulària, 1982, pàgs. 130-131.